VEF Blog

Història d'una passió

Ressenya publicada al Periódico de Catalunya, 17/11/2010   pàg.63

A vegades la publicitat no menteix. Tots els elogis que transcriu de Leviatán o La ballena de Philip Hoare són exactes. Haig de confessar que mai no he llegit Moby Dick. Mai no n'he seguit una adaptació fins a la fi ja que tothom la coneix. El llibre de Philip Hoare, veritable temple literari en homenatge a la balena, m'ha donat ganes de descobrir la novel·la de Herman Melville. Si hagués de definir l'obra de Hoare, diria que es tracta d'una autobiografia literària i biològica o d'una monografia apassionada i apassionant. D'entrada, l'autor afirma ' El mar es el gran desconocido, el último territorio por descubrir, a pesar de abarcar tres cuartas partes de la superfície de la Tierra. ' ( p 18)

Tot contant el seu descobriment de la balena, la seva història, amb moltes al·lusions a Moby Dick —les taules de la Llei per ell— l'autor ens entreté amb anècdotes. Les seves ànalisis de Melville li permeten de carregar-se de retruc un president famós. ' lideres que los periódicos me recuerdan a Ahab por su insistencia ciega en la guerra contra el terror ' (p 56)

Aquesta enciclopèdia personal no m'ha avorrit malgrat el meu desinterès total per aquest cetaci. Si Hoare pogués dedicar tota la seva erudició, tot el seu talent narratiu a altres branques de la ciència, nosaltres, els lectors, esdevindríem especialistes d'annamita antic, doctors en baobadologia o catedràtics en alpinisme. Només emetré una petita reserva. Ja sabem que l'anglo-americà és el llatí del segle XXI, però m'hauria agradat que uns quants llibres de l'important bibliografia vinguessin escrits en altres llengües. Malgrat tot, aquesta obra m'ha semblat entranyable. La traducció elegant de Joan Eloi Roca, la qualitat i la varietat de les il·lustracions que acompanyen el text i retiren als dibuixos a les novel·les de Jules Verne, tot contribueix a fer d'aquest totxo a priori sense interès una obra agradable, lleugera com una gelat de llimona una nit d'estiu.