Article publicat a e-notícies, 5/11/2010
Fa cent anys es moria un dels gegants de la literatura mundial. Lev Nikolaievitx Tolstoi. Vell ocell ferit, el comte Tolstoi, immensament ric, agonitzava en una petita estació de províncies, el 7 de novembre segons el vell calendari julià, el 20 de novembre segons el nostre. Feliç el lector que encara no coneix l'obra de Tolstoi! Més encara que El Quixot, llibre genial malgrat uns quants túnels d'avorriment com aquests relats intercalats insoportable tan de moda a l'època, Guerra i Pau és un dels cims de la literatura universal. Voina i mir —Война и Мир— (permeteu que citi el títol en rus) Com Benito Pérez Galdós, narra la invasió francesa al seu país, però va molt més enllà que el novel·lista espanyol.
A. Hopkins i Fiona Gaunt, Guerra i pau, 1972
Conec poques evocacions tan justes com la seua descripció del sentiment amorós entre el príncep Andreu i Nataixa. Quina noia més deliciosa! L'imagini amb la carona d'Audrey Hepburn en l'adaptació de King Vidor del 1956. Amb la prodigalitat genial d'un Verdi, Tolstoi va compondre altres obres mestres com Anna Karenina i Resurrecció. Als lectors de bona voluntat que no coneixen Tolstoi i tenen por d'endinsar-se en aquest univers clafert de personatges amb noms impronunciables com el servidor, els recomani que comencin per narracions breus com La mort d'Ivan Ilitx, La felicitat conjugal o La sonata a Kreutzer. Cada llibre de Tolstoi és un excel·lent visat per a visitar la malaguanyada Rússia imperial, la Santa Rússia. No tingueu pas por, animeu-vos i entrareu en un món màgic.
Commentaires
Vicent, de gustibus et de mulieribus non disputandum est, que diuen en rus...
Curiós, però jo haguès preferit la germana del princep Andreu, la princesa Maria, i això que segons Tolstoi era lletja (jo la imagine guapa pel seu comportament). Llàstima que la descriga tant beata (nobody is perfect, que deia Billy Wider)