http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

el 27-12-2020 14:56

Entrevista amb Laurenç Revest

JORNALET    26/12/2020

Bezsonoff es un dals autors mai importants de la literatura catalana d’encuei. Lo public occitan lo conoisse e l’estima per las sieus simpatias envèrs lo movement occitan e tanben per lo sieu amor pregond per la lenga e las letras nòstras. Aqueste amor lo menèt a escriure, fa qualques ans, un diccionari occitan-catalan. Laurenç Revèst parla amb el. Qual sètz? Me dison Joan Daniel Bezsonoff. Nascut a Perpinhan en 1963. Mon paire èra mètge militar, fiu d’un rus blanc e d’una catalana de Rigardà. Ma maire es catalana.Quins son los vòstres rapòrts amb Occitània? Ai viscut la mitat de ma vida dins lei tèrras occitanas. Un an a Mende en Gavaudan, quatre ans a Briançon en Gavotina, unei vint e cinc ans sus la “Còsta d’Azur” entre Canas e Niça. Siáu romancier e m’an fach l’onor de me nomenar “sòci” dau Felibritge. Ai publicat tanben un diccionari catalan-occitan provençau. L’òbra d’una vida. Amb mei parents, nos installeriam a Cana l’Abocatz per setembre de l’an 1975. Fins a 30 ans, passère quasi totei lei vacanças a l’ostau dei grands a Nils, vilatge de la planura rosselhonesa a un quart d’ora de veitura de Perpinhan. D’aqueu temps, la lenga catalana aviá tant de vitalitat que l’aprenguère sensa m’alassar jamai. A sièis ans, compreniáu ja perfiechament lo catalan de Rosselhon.Quina vision de l’èst occitan?

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 22-12-2020 11:37

Nietzche i Luis Mariano a la Indoxina

JOAN GARÍ

 OFICI DE LECTOR

Joan Daniel Bezsonoff, "el nostre escriptor més nietzscheà" (segons Adrià Pujol), torna a un dels seus escenari més estimats (l'antiga colònia francesa d'Indoxina) per ambientar una de les seues novel·les més ambicioses, L'amor, la guerra i altres ocupacions.

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 22-12-2020 11:32

Els llibres del Sr dolent

En aquest blog ja he ressenyat altres llibres de Joan-Daniel Bezsonoff Montalat (tot i que el nom que figura al catàleg és el que faig servir Joan Daniel Bezsonoff), com ara aquests tres. En aquesta novel·la torna a un escenari pel que hi té força tirada, l’Indoxina francesa, com va fer Les rambles de Saigon. Som al 1953, i després de la segona guerra mundial i la independència de que ha gaudit el país no sembla acceptar tornar a ser una colònia francesa. El protagonista és un rus francés i que parla català i arriba a Saigon disposat a viure la seva aventura tropical en una ciutat que sembla una capital de provincia francesa enclavada en plena selva.

Un detall que ja no em va agradar a La ballarina de Berlín i que es repeteix aquí, les parrafades en francés sense traducció, trossos de cançons, cites, pel·lícules… també n’hi ha en anglés, i quan són en vietnamita apareix la traducció. Si quan un llibre català té molt text en castellà ho critico recordant que no tots els catalans saben castellà aquí s’aplica el mateix, no tots els catalans saben francés (ni anglès, ja posats) o sigui que, si us plau, traduccions!

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 12-12-2020 17:11

The last time I saw València

LA  VEU DELS LLIBRES  12/12/2020

Joan Garí, Joan Antoni Vicent

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 12-12-2020 16:57

Relire Louis Pauwels

Citations tirées de

Pauwels ou le malentendu, Gabriel Veraldi, Grasset, 1989

 


0 comentaris коментарии