VEF Blog

The last time I saw València

LA  VEU DELS LLIBRES  12/12/2020

Joan Garí, Joan Antoni Vicent

Pròleg de Manuel Vicent

València, els habitants del riu

Institució Alfons el Magnànim, València, 2020

   Tot i que hi he passat estones inoblidables, he de confessar que conec molt poc València. La meua València és sobretot la d’Estellés. Podria tenir pitjor referent.

 El darrer llibre de Joan Garí —Els habitants del riu— il·lustrat per les magnífiques fotos de Joan Antoni Vicent, m’ha donat ganes de tornar a València tan bon punt s’hagi acabat la pandèmia. El llibre de Joan Garí, com la resta de la seua obra, és per damunt de tot un himne a la vida, una petita cançó sublim en un món de bojos, una microexperiència de l’Existència per plagiar el seu estimat Rolland Barthes.

Durant un momentet, les fotografies de Vicent i les frases cristal·lines de Garí donen com una petita eternitat al present fugisser. Pensi en la foto de la pàgina 13 per exemple. Garí evoca l’ombra del riu amb classe. «  L’aigua evaporada hi passa com un vell fantasma que es resisteix a desaparèixer completament de l’imaginari ciutadà. » (pàg.15)

Albert Camus solia dir «  Sujet, verbe, complément. Pour les adjectifs, me consulter. »

Garí domina com ningú l’art tan relliscós de l’adjectivació. «  A la seua esquena, la plaça de Bruges, avui massa desapacible, permet acostar-se als palaus gòtics que pasturen, com vells dinosaures endormiscats i massa envellits per tindre cura d’ells mateixos, al carrer dels Eixarchs. » (pàg.58)  Sempre m’han fet fàstic el dinosaures que uns científics malalts voldrien ressuscitar. L’autor me’ls fa un xic més simpàtics.

Com es podria oblidar la pàgina 42 on formiguegen i puntegen els carrers uns germans humans ?

En Garí s’estima la vida, fins i tot els ficus pels quals sent tendresa. «  Tot convida a l’harmonia i a l’esbarjo, a una evanescent sensació de felicitat urbana. » (pàg. 191)  Quina joia ! En Garí és gran.

Em permetreu que acabi l’article tal com ha començat, amb una confessió. Un dia tornaré a València. Menjaré una paella amb en Joan Garí i ens emborratxarem vora mar a la salut de totes les dones que hem perdut.