VEF Blog

https://www.youtube.com/watch?v=IgXeLozprQk

Enric Danoy és un dramaturg català totalment oblidat.

    Michel Déon, colonel honoraire des hussards, est mort, sabre au clair, dans une dernière charge contre la Camarde.

Antany els francesos celebraven els homes que havien tingut ‘’ une belle guerre ‘’ és a dir una guerra heroica. Sense cap discussió, el tinent X havia fet una ‘’ bella guerra ‘’ amb un menyspreu de la mort que confinava amb la inconsciència com si hagués participat als assalts permanentment begut. Malgrat la seva salut que el salvava de la guerra, es va allistar l’1 de setembre del 1914 al segon regiment de cuirassers, el regiment més vell de la cavalleria francesa. El jove comte va haver de vèncer reticències mèdiques i administratives. Cap padrí no el protegia. Es va retrobar enmig de la batalla de l’Yser amb soldats que es negaven en fanguissars i rius fecals. L’exèrcit vencedor era la rataneria. Hi havia milions i milions de rats. Un ratam infernal. Podien matar soldats belgues en orri. Els rats no. Sorgien de pertot. D’una sabata, d’un quepis, d’un tros de pa. Toqueu tamborins ! Rataplam ! Rataplam ! Sempre guanyaven els rats, companys fidels i repugnants. Sense manies patrioteres, jugaven amb els cadàvers dels quatre països.

La cultura d’un país no es construeix només amb genis sinó amb artesans tossuts que transmeten la flama de la coneixença als altres homes. Necessitem divulgadors, estudiosos, compiladors valents que recol·lecten amb paciència i una dedicació constant informacions per als altres.

Ens acaba de deixar en Llorenç Planes, gran patriota, defensor tossut de la terra catalana, autor del Petit Llibre de Catalunya Nord que, quaranta anys enrere, va permetre a molts catalans de prendre consciència de llur identitat.