Antany els francesos celebraven els homes que havien tingut ‘’ une belle guerre ‘’ és a dir una guerra heroica. Sense cap discussió, el tinent X havia fet una ‘’ bella guerra ‘’ amb un menyspreu de la mort que confinava amb la inconsciència com si hagués participat als assalts permanentment begut. Malgrat la seva salut que el salvava de la guerra, es va allistar l’1 de setembre del 1914 al segon regiment de cuirassers, el regiment més vell de la cavalleria francesa. El jove comte va haver de vèncer reticències mèdiques i administratives. Cap padrí no el protegia. Es va retrobar enmig de la batalla de l’Yser amb soldats que es negaven en fanguissars i rius fecals. L’exèrcit vencedor era la rataneria. Hi havia milions i milions de rats. Un ratam infernal. Podien matar soldats belgues en orri. Els rats no. Sorgien de pertot. D’una sabata, d’un quepis, d’un tros de pa. Toqueu tamborins ! Rataplam ! Rataplam ! Sempre guanyaven els rats, companys fidels i repugnants. Sense manies patrioteres, jugaven amb els cadàvers dels quatre països.
Els francesos franquejaven el riu sota els gasos. Els anglesos anguilejaven sota els obusos.Els canons de 75 deixaven els alemanys sense alenar. Els belgues begallaven de dolor.