VEF Blog

En la mort de Llorenç Planes

Ens acaba de deixar en Llorenç Planes, gran patriota, defensor tossut de la terra catalana, autor del Petit Llibre de Catalunya Nord que, quaranta anys enrere, va permetre a molts catalans de prendre consciència de llur identitat.

  Fa més de trenta anys que coneixia en Llorenç. Vaig descobrir amb ell el jardí meravellós de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. Vaig obtenir una beca per anar a la UCE i vaig contactar en Llorenç que es cuidava dels estudiants com jo. A canvi d’aquella beca, havia de fer feinetes com col·locar cadires, netejar gots o comprar material escolar al poble.

En Llorenç era un mentor benèvol, discret, tímid, amb una curiositat intel·lectual viva. Era més un pensador que un orador però, quan tocava, sabia animar-se i debatre amb passió. Enginyer agrònom havia conegut a Alger en Jean-François Coche, antic amo de la llibreria Pam de Nas i ambaixador de la catalanitat a París.

Recordi la campanya electoral del 1994 quan en Planes, president d’Unitat Catalana, es va presentar a les eleccions cantonals al centre de Perpinyà. Crec que va obtenir un 7% dels vots, resultat honorable que ens va decebre. Havíem passat tantes hores encartellant i mirant de convèncer els vianants. Amb mots senzills, en el seu esplèndid català de l’Alt Vallespir, en Llorenç va mirar de consolar-nos. Algunes derrotes eren més nobles que moltes victòries.

Elegit a Sant Nazari, en Llorenç ens va convidar el professor Renat Botet i a mi per celebrar la primera festa de Sant Jordi al seu poble.

Tota una vida d’amistat, de nits electorals, de conferències. En Llorenç era un home púdic i mai no vaig gosar dir-li com l’apreciava. 

La gent que no tingut la sort de tractar-lo podrà descobrir la seua obra, apassionant per tots els amics de la Catalunya Nord, expressió que havia popularizada.  ‘’ l gran interès que jo veia a dir Catalunya Nord, igual que els bascos Euzkadi Nord, és que això permetia guardar l'expressió '' Catalunya del Nord '' per designar tot el territori del nord de Catalunya, que, a més de les terres annexades en 1659, pot comprendre l'Empordà o la Garrotxa i sobretot els Pallars. La Montserrat deia que '' Catalunya Nord '' era al límit de la correcció gramatical però feia observar també que per aquesta mateixa raó creava un fort impacte com passa amb els eslògans publicitaris. '’

Allò que em fa més pena és que no podrà veure la independència del nostre país, per la qual havia treballat tant.

M’imagini que ara està provant de convèncer sant Pere i tots els sants d’afavorir el procés, explicant que baixant, tots els sants ajuden.