Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
El fantasma de les lletres catalanes
Enric Danoy és un dramaturg català totalment oblidat.
Si bé la història de la literatura és un cementiri d’autors, Enric Danoyi Bru (àlies Henry Danoy) es mereix sens dubte el títol de ‘’ fantasma de les lletres catalanes ‘’
Va néixer el 27 de gener del 1859 en una família de pescadors a Sant Llorenç de la Salanca, població del Rosselló. El jove Enric va cursar estudis al liceu de Perpinyà abans d’esdevenir professor de lletres. Va fer tota la carrera a la Provença als liceus de Dinha (àlies Digne) i Ate (Apt, en francès) on es va familiarizar amb el provençal i les seves variants. Es va implicar en el Felibritge, la Renaixença provençal.
A la manera del Virgile travesti de François Scarron, va compondre dues epopeies còmiques en provençal central, lleugerament diferent del rodanenc conreat per Frederic Mistral i els seus deixebles. De la seva producció occitana recordarem aquests tres versos deliciosos.
‘’ E aro, se lou rèi à chausi me dounavo :
Felibre vo marqués : ‘’ Marqués, la bello cavo!
Ame miéus èstre fa felibre pèr Mistrau. ‘’
‘’ I ara, si el rei em deixés triar entre:
felibre o marquès : ‘’ Marquès, això rai!
M’agrada més que em faci felibre Mistral. ‘’
Enric Danoy tornà al país a la fi de la primera guerra mundial. Amb el seu amic Simon Siné, professor de música al conservatori de Perpinyà, va mirar de crear un subgènere : l’opereta tràgica i rossellonesa. El 1922, van representar a Sant Llorenç de la SalancaHasta la mort!, obra d’una nul·litat aclaparadora.
El kàiser, Guillem II, refugiat a Holanda, decideix d’escapar-se per fugir als Estats Units. El seu avió cau enmig de l’estany de Salses. Sa i estalvi, en Guillem (sic) erra per les canyes abans que el reconeguin uns pescadors a causa del seu català germànic…Decideixen constituir un tribunal per jutjar-lo.
Enric Danoy desvarieja, però la seva llengua prefabriana és
molt bona i hauria pogut constituir una base seriosa per un estandard regional del català septentrional.
Danoy va morir el 1929. Trenta anys després de la seva defunció, el municipi de Sant Llorenç de la Salanca va homenatjar-lo donant el seu nom a un carrer del poble. De llavors ençà, el temps ha passat i quasi tothom l’ha oblidat.
Bibliografia
El nostre estudi sobre Enric Danoy a la miscel·lània Mélanges roussillonnais, SASL des Pyrénées Orientales, vol. 112, Perpinyà, 2005