http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

 
el 29-04-2012 18:30

Natura viva amb circumstàncies

Oscar Montferrer, , 1/02/2006 

Les guerres, per les circumstàncies que les caracteritzen, aporten escenaris idonis per a les obres de ficció –, de Norman Mailer; l’ de Francis Ford Coppola, entre tantes, tantíssimes, d’altres de bones i de dolentes, s’hi situen– i per a la creació artistica –el de Picasso, també–: l’alteració de l’ordre convencional que comporta un conflicte bèl·lic obre escletxes de totes mides a la recreació de la realitat i, en aquesta situació, tant lícit és parlar dels herois com dels covards: tan humans són els uns com els altres.

 


 
 
el 29-04-2012 18:20

Elogi de Jordi Bilbeny

E-notícies, 29/04/2012

Durant més de quatre segles, tota la comunitat científica ha viscut en un mite creat pels espanyolistes. Ara hem sortit de l'obscuritat i sabem la veritat. Colom era català (aquesta informació és sabuda des de fa temps) així que la majoria de les obres mestres del segle d'or, que tothom suposava concebudes en castellà. Com Malherbe, '.' Aquest Malherbe deu ser un Malaherba, afrancesat pels gavatxos, aliats eterns dels espanyols, en el complot mil·lenari contra Catalunya.

 


 
 
el 27-04-2012 20:32

Andorre, une histoire d'hommes

Article publié dans la revue Cap Catalogne

Quand j'étais petit, le catalan de mon grand-père me paraissait plein d'expressions énigmatiques comme ' .' Pour lui, cela voulait dire le bout du monde, un coin aussi retiré que le plus lointain des patelins de la Chine ou le fin fond du Kamtchatka. Essayez de placer Kamtchatka dans la conversation. C'est dur...J'avais l'impression qu'il parlait de Marco Polo ou du marquis, héros des dont ma mère chantait si bien le grand air.

 


 
 
el 26-04-2012 21:32

Sanremo, 14 d'abril del 2012, via Feraldi

 


 
 
el 26-04-2012 11:24

Sarkozy encara pot guanyar?

E-notícies, 26/04/2012

Segons la majoria dels especialistes, és quasi impossible que Nicolas Sarkozy torni a ser elegit president de la república francesa. Disposa de menys reserves que François Hollande ja que, d'una banda els ecologistes i els comunistes han demanat a llurs electors que votin Hollande i, d'altra banda, els dirigents del Front National delegen la derrota de l'UMP perquè exploti la dreta. Així el nou front National (possiblement amb un nou nom) s'instal·laria definitivament al cor del paisatge polític enmig dels partits republicans 'normals. ' L'antisarkosysme massiu dels francesos, l'odi dels principals diaris i de les ràdios, els efectes de la crisi, tot sembla cantar el triomf de François Hollande. Ara bé...Sarkozy encara no s'ha pas mort.

 


 
 
el 23-04-2012 22:43

L'endemà de la independència

No sóc espanyol. Tampoc sóc 'gabacho' com ho creuen uns quants lectors ja que dels meus quatre avis, tres eren catalans i un rus. Doncs, de ' gavacho ' res si us plau. De 'gordo' i 'bizco' tant com ho voldreu, però si's plau res de 'gabacho.'

 


 
 
el 23-04-2012 00:17

Sant Jordi 2012

Desitgi una feliç festa de Sant Jordi a tots els lectors i tots els enamorats.

 


 
 
el 20-04-2012 15:04

Una bona notícia

, 18/04/2012 

EsteveHyacinte Carrera

 


 
 
el 19-04-2012 00:05

Panorama de l'elecció presidencial francesa

Em permetreu que no parli de les caceres del rei d'Espanya a l'Àfrica. Fa uns deu anys el rei va abatre un pobre ós que es deia Mitrofan, com el meu avi rus. Van saber després que l'ós era torrat. Quin país on fins i tot els óssos beuen vodka.

 


 
 
el 17-04-2012 16:45

Els tresors del riu

E-notícies, 17/04/2012 

Un dels grans plaers de la vida és anar-se'n a la Provença rodanenca que Josep Pla qualificava de ' pressentiment d'Itàlia. ' Si bé el Rosselló i les altres comarques germanes compten per mi entre les més boniques de Catalunya, s'ha de reconèixer que Perpinyà, la meua ciutat natal, presenta encants limitats. Hi apreciï la vista sobre el Canigó, que comparteix amb tots els pobles de la plana, i sobretot la seua quasi equistidància entre Barcelona (dues de hores de cotxe) i la Provença (un xic més) Anar-se-'n cap a Arle constitueix un dels minuts superiors de l'existència. Arle, la petita filla de Roma creada pocs anys després de Narbona —primera ciutat romana fora d'Itàlia— presenta molts tresors als visitants. L'antiguitat li ha deixat les arenes, el teatre, els Aliscamps; l'edat mitjana el claustre de Sant Trefume; l'època clàssica un floret de petits palaus tímids; l'època moderna les obres de Van Gogh. En obtenir el premi Nobel de literatura, Frederic Mistral va decidir de conservar el record de la Provença perduda en un museu etnogràfic, l'equivalent amb pedres de la seua obra poètica. ' Lo museon arlatenc ' es mereix una visita de dues o tres hores. Tots els aspectes de la vida quotidiana hi apareixen amb estris, objectes, vestits que el mestre havia recollit durant les seues passejades i els seus viatges pel seu país. Vora les tombes arruïnades dels Aliscamps, sota els xiprers que n'han vist tant i tant, sentireu una emoció sagrada. Una rica american va passar per Arle i, veient tanta bellesa, va demanar ' How much? ' Amb el gest elegant de la dama, Charles Maurras va endevinar la petició i va respondre ' . ' (Vint segles senyora.)

 


 
 
el 10-04-2012 10:04

Núvol

Llegiu NUVOL, la nova revista virtual cultural molt ben feta. Discrepi del tot amb el judici d'alguns articles, però la polèmica és sana.

 


 
 
el 09-04-2012 11:09

Dos amics i l'esperanto

Sempre m'han apassionat les llengües i m'agradaria dominar-me moltes. En canvi, mai no m'ha passat pel cap la idea d'aprendre llengües artificials com l'esperanto, el volapük o l'ido. Si bé comparteixi els ideals de pau i de neutralitat de llurs fundadors com el doctor Zamenhof, aquestes llengües em semblen inútils per dos motius principals. Llur caràcter artificial i llur etnocentrisme.

 


 
 
 
el 05-04-2012 19:19

La llengua ideal

Fa vint anys m'havia trobat a la Rue La Fayette de París amb una parella d'espanyols molt simpàtics. Em va desagradar, però, que la dona se m'adrecés en un anglès patètic abans d'adonar-se que sabia la seua llengua. Sempre m'ha xocat que els locutors d'una llengua neollatina facin servir l'angloamericà com a llengua de comunicació quan les nostres llengües deriven totes del llatí i es revelen comprensibles amb bona voluntat i un estudi míním. Si aprenem uns cinquanta mots diferenciats per cada llengua com i estudiem les claus fonètiques de les germanes neollatines, la comprensió és immediata llevat del francès i del romanès bastant allunyats de la llengua mare. Un cop que has integrat unes quantes claus fonètiques com ara el fenòmen de la diftongació espanyola (amb o que esdevé ue porta/ puerta; porc / puerco ) de la ll catalana (lenzuolo / llençol ; lit / llit ; lait / llet) el grup constituït pel galaico-portuguès, el castellà, el català, l'occità i l'italià és molt fàcilment intercomprensible. El francès i el romanès, a causa del desgast fonètic [ (imagineu quin camí per arribar d' a ] i de les influències germàniques pel francès, eslaves i turques pel romanès s'han allunyat de la font llatina. Si les nacions neollatines volguessin adoptar com a llengua comuna un llatí simplificat —el latino sine flexione— per exemple no hauríem d'esmerçar tanta enèrgia i tants diners per aprendre anglès i xampurrejar-lo. He estudiat quinze anys aquesta llengua i sóc molt més competent en italià que he estudiat pel meu compte durant tres mesos. Em costa acabar la lectura d'un llibre en anglès mentre he llegit amb fruïció les novel·les de Dino Buzzati i d'Italo Svevo en italià. En lloc de triar com a llengua comuna, un llatinòrum artificial, potser podríem adoptar l'occità en la seua versió llenguadociana o provençal. Els sons del portuguès, del català, del castellà (un francès no pot dir : el jilguero del general Sanjurjo canta en una jaula roja en un jardín de Guadalajara en Méjico. ) apareixen realment difícils pels estrangers. La gramàtica i l'ortografia del francès sense parlar de la fonètica resulten endimoniades. (Un espanyol no sap dir ' Alain Delon a une Renault bleue.') L'occità, a mig camí de totes les llengües neollatines, neutral perquè cap estat no el té com a llengua oficial, em sembla un candidat magnífic.

 


 
 
el 01-04-2012 20:17

Lipdub a Perpinyà

Confessi que fa encara tres mesos no coneixia ni el mot ni el concepte de Lipdub. Aquesta no és la meua cultura. Les principals associacions que volen salvar el patrimoni que constitueixen totes les llengües de França han decidit de fer un lipdub gegant el 31 de març. Dissabte, pels carrers de Quimper, Estrasburg,Tolosa, Ajaccio, Annecy, Perpinyà, Baiona milers i milers de ciutadans han desfilat per manifestar llur amor a les llengües bretona, alsaciana, occitana, corsa, arpitana, catalana, basca. A Perpinyà, el lipdub girava entorn de la cançó ' Nosaltres aquí parlem català ' del malaguanyat Jordi Barre. Cada clip il·lustrava uns versos de la cançó. Vaig passar una tarda deliciosa a la Llotja amb un airina que provenia de la catedral. Xerrava amb els amics, feia fotos que mirava d'enviar a l'amic Rius. Vaig mirar de gravar vídeos, però algú hauria d'explicar-me el que cal fer...Quan passaven els cameramen, havia d'abraçar i de consolar la senyoreta Pilule. Conec feines més desagradables. Davant meu, uns minyons, disfressats d'óssos, empaitaven les minyones. No van llestar les més lletges sota la mirada benevolent de la Venús de Maillol vestida amb la senyera i una barretina al cap. Aquesta manifestació simpàtica, gens planyívola, va atreure més de 7000 persones de tota condició i de tota edat unides per l'amor de la llengua catalana. Allò que més em va agradar va ser la gresca. La nostra llengua no es parla tant com antany pels nostres pobles i a les nostres viles, però tota aquesta gent va voler declarar al món el seu afecte pel català. En lloc de plorar, de queixar-nos, de comptabilitzar les nostres derrotes, de seguir segon per segon les divagacions dels nostres enemics, em sembla que hem de viure la nostra vida i caminar, amb un pas segur, cap a la llibertat. Cal conrear aquestes festes, aquestes estones fraternals quan el mateix Canigó es posa a ballar.