E-notícies, 29/04/2012
Durant més de quatre segles, tota la comunitat científica ha viscut en un mite creat pels espanyolistes. Ara hem sortit de l'obscuritat i sabem la veritat. Colom era català (aquesta informació és sabuda des de fa temps) així que la majoria de les obres mestres del segle d'or, que tothom suposava concebudes en castellà. Com Malherbe, 'enfin Bilbeny vint.' Aquest Malherbe deu ser un Malaherba, afrancesat pels gavatxos, aliats eterns dels espanyols, en el complot mil·lenari contra Catalunya.
Ara, gràcies a les recerques de Jordi Bilbeny, hem accedit a la veritat, — истина istina— com diuen els russos per distingir-la de правда, pravda , la veritat relativa.
El Lazarillo de Tormes, que milers de filòlegs han llegit sense sospitar el complot maleït, és la traducció del Llàtzer de Tormos, una obra valenciana que s'ha perdut. Algun dia, don Jordi la retrobarà. El nou Heròdot ha revelat la catalanitat del Quixot, redactat per Miquel de Sirvent que malauradement no pogué conèixer Leonard de Vinçà. Ningú no en té la prova. No cal. Credo quia absurdum. Jordi Bilbeny és el nostre Ngô Văn Chiêu, Cao Dai diví, Joseph Smith himself.
Cal dir-ho clarament. O Bilbeny s'equivoca o té raó. Si té raó, accedeix a l'Empireu dels grans pensadors, dels aeronautes del pensament.
La seua exploració de la història l'ha alçat al nivell d'Immanuel Kant i Hegel que mai no havien anat tan lluny en la divulgació de la realitat amagada. Plató ja pot començar a deixar-li el plató.