Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Una bona notícia
El Temps, 18/04/2012
Esteve&Hyacinte Carrera
Agulleta i fil de vint
Editorial Trabucaire
Canet del Rosselló, 2011
Fa quinze anys, quasi tota la creació artística es feia en català a la Catalunya Nord. Ja no és el cas. L'aparició de cantants francòfons, la publicació de moltes novel·les negres en francès acompanyen la lenta desaparició del català pels carrers de les nostres comarques. Per tant, ens hem d'alegrar de la primera publicació d'una novel·la negra en català firmada per dos germans. Esteve Carrera, conegut periodista de El Punt establert a Girona i Hyacinte (que no Jacint...) professor de literatura francesa a la facultat de Perpinyà. Aquesta novel·la no pretén revolucionar ni el gènere de la novel·la negra ni la literatura catalana. Hi veig, més aviat, com un joc entre dos germans, un ' divertimento.' L'aspecte lúdic apareix en la tria dels noms. Tota l'obra es presenta com una mena de tapís de la creació onomàstica gens desagradable. Massa fàcil a vegades. Argelers esdevé Arcalders, Paulilles Pierrilles, Portvendres recupera a mitges el seu nom llatí amb la denominació Port Veneres. A L'Indépendant, diari del grup Midi Libre, els dos germans li diuen L'Affranchi del grup de premsa Sud Alliberat. Esmenten l'empresa Défi sota el nom de Challenge. Proposi Repte per una segona edició. Les poblacions empordaneses, en canvi, conserven llur nom. L'acció, complicada com ho exigeix el gènere, transcorre en un mena d'Unzeit, entre el present i el passat recent quan encara existien el franc i la pesseta.
El més interessant d'aquest llibre crec que és el treball sobre la llengua. No entenc algunes de les seues opcions. Per què fan servir la desinència o al present d'indicatiu quan la i és normativa i, en canvi, escriuen occitanismes com 'belleu' que dificulten la comprensió del lector sud-català? Per què han adoptat 'meva, teva, seva ' en lloc de 'meua, teua, seua' que tots els escriptors valencians empren? Aquestes consideracions no treuen res al plaer de la lectura. Les reminiscències planianes airegen el relat. ' Enmig de les vinyes que envolten Port Veneres hi ha casots que s'han restaurat de manera espectacular. Durant anys aquestes barraques de pedra seca només servien per aixoplugar podaires o veremaires que s'havien deixat atrapar pel temporal. ' ( p.83)
Aquest novel·la la veig com una voluntat de renovar l'experiència dePerpinyahard. El lector haurà observat que el detectiu té el despatx al carrer dels cardaires, adreça que figurava a tots els relats de Perpinyhard. Fa goig de llegir en llengua nostra una història moderna ambientada al Rosselló amb bones dosis d'humor. ' em fa sentir com una rata espantada enmig d'un ramat d'elefants. ' (p 65) Era hora que parlessin per fi d'altres temes que la Retirada, la sardana, les guerres carlines i Jaume I. Ens encarem a la realitat. ' A la Jonquera la prostitució és perfectament visible, sovint tolerada, però sempre molt controlada pels mossos. ' (p.68) El lector sud-
català, que vol passar-s'ho bé, s'iniciarà a la nostra variant dialectal i descobrirà aspectes foscos de les nostres comarques. Permeteu-me de citar un col·lega francès...
'C'est une entreprise étrange de faire rire les honnêtes gens' deia l'amic Poquelin.
Commentaires
M'ha agradat molt aquest escrit perquè és molt informatiu. Ara, no acabe d'entendre la cosa en contra de l'accent d'aquest dona. De fet, parla un estàndard francès del nord amb alguns trets fonètics del seu norvegià nadiu que no afecten, per a res, la qualitat del seu francès. Així, parla un estàndard francès millor que el 80% dels francesos. La cosa del "bon accent" fa gràcia a França. Us imagineu un rossellonès que no pogués presentar-se a president de la Generalitat de Catalunya per la seua fonètica afranximandada per molt que parlès un estàndard català impecable i fos fill i nét de catalans? Als qui s'han ficat amb ella tampoc els faria gràcia un accent "francès meridional" massa evident i ja procuren, els intel·lectuals del sud "occità" o "català", amagar-lo. A mi a la Universitat Espanyola, el Departament de Francès (em vaig graduar en traducció-interpretació) em va obligar a canviar d'accent si no volia baixar nota. Va ser molt fàcil -sóc com un lloro- perquè em fotia veure com alumnes amb accent lleugerament "espanyol" treien millor nota que jo en "francès oral" perquè un servidor vostre parlava amb un bellíssim i moderat accent occità plenament nadiu de lHexàgon. En canvi, un company que s'havia criat a París treia sempre un 10 en francès oral quan a mi em sonava a "titi parisien". Així, no anem enlloc. Avui dia, vaig a París i ja m'ho diuen i tot: "vous êtes marseillais? mais vous n'avez pas l'accent!" Un accent que recupere quan sóc entre els meus cosins germans marsellesos perquè ja se sap que "la cabra s'escapa a la muntanya"....