VEF Blog

Natura viva amb circumstàncies

Oscar Montferrer, l'Avui, 1/02/2006 

Les guerres, per les circumstàncies que les caracteritzen, aporten escenaris idonis per a les obres de ficció –Els nus i els morts, de Norman Mailer; l’Apocalypse Now de Francis Ford Coppola, entre tantes, tantíssimes, d’altres de bones i de dolentes, s’hi situen– i per a la creació artistica –el Guernica de Picasso, també–: l’alteració de l’ordre convencional que comporta un conflicte bèl·lic obre escletxes de totes mides a la recreació de la realitat i, en aquesta situació, tant lícit és parlar dels herois com dels covards: tan humans són els uns com els altres.

Bezsonoff pren com a pretext per a la redacció de Les amnèsies de Déu la Segona Guerra Mundial, a què s’acosta des d’una posició humil que deixa de banda la possibilitat de delectar-se en la reescriptura en grans moments èpics: de manera decidida, l’autor decideix implicar la guerra en la descripció d’un seguit de personatges en el caràcter dels quals el conflicte actua com a detonant.

La novel·la és, doncs, un bodegó, una natura viva en què, a mesura que passen les pàgines, els protagonistes es produeixen, senzillament, segons la manera de ser amb què l’autor els ha dotat, sense tombs espectaculars, i en el benentès que la necessitat d’enfrontar temps inhabituals demana que les respostes a la quotidianitat harmonitzin amb les causes que les fan necessàries.

L’atractiu de la novel·la rau en una naturalitat narrativa que no busca el naturalisme i que sap aturar-se quan convé a l’hora de llançar hams que enganxin amb fermesa. Les flaqueses particulars de què són víctimes practicament tots els personatges del text –emmarcats en una flaquesa general paraigüera: la baixada de pantalons dels francesos davant l’empenta de l’exèrcit alemany que els va envair la terra– els fan irresistiblement comprensibles, perquè, també a Les amnèsies de Deú, les carns són tan febles com els esperits. I això, es vulgui o no, tendeix a crear empatia.

Amb tot, l’aprofitament extrem d’aquesta obra de Bezsonoff el duran a terme les persones enteses en el cinema francès d’entreguerres, atesa la relativament alta freqüència amb què l’autor estalvia descripcions a través de la identificació de les seves criatures amb actors i actrius que no tothom està obligat a conèixer

http://oscarmontferrer.wordpress.com/2012/04/29/natura-viva-amb-circumstancies/