VEF Blog

Panorama de l'elecció presidencial francesa

                      E-notícies, 19/04/2012

Em permetreu que no parli de les caceres del rei d'Espanya a l'Àfrica. Fa uns deu anys el rei va abatre un pobre ós que es deia Mitrofan, com el meu avi rus. Van saber després que l'ós era torrat. Quin país on fins i tot els óssos beuen vodka.

Diumenge, sabrem quins seran els dos guanyadors de la primera volta. Tots els sondejos preveuen l'èxit de François Hollande i de Nicolas Sarkozy. L'actual president és possiblement un dels homes més odiats de França. L'acusen d'haver rebaixat la funció presidencial amb l'exposició permanent de la seua vida privada i de ser el president dels rics.

François Hollande, home simpàtic amb un real sentit de l'humor, gran coneixedor del futbol, pertany a la categoria de ' les putes manyagues ' que diem al Rosselló. Amb els seus aires dolços, infantils, és un tauró.

Marine Le Pen, dona atractiva, bona oradora, ha revelat els seus límits durant la campanya. Els seus discursos sobre els estralls de la immigració no controlada sedueixen molts electors, però no es pot pas bastir una política amb un sol tema.

François Bayrou ha decebut molta gent. Aquest candidat messiànic, convençut que la mare de Déu li ha confiat que un dia serà president de la república, repeteix sense convicció el que deia cinc anys enrere.

Jean-Luc Mélenchon, antic senador socialista, s'ha aliat amb els comunistes. Jacobí malaltís, enemic de totes les llengües de França, faria passar el general Franco per un catalanista. Agressiu, brillant orador, intel·ligent, Mélenchon constitueix una amenaça real per François Hollande.

Dupond-Aignan, que pot comptar sobre el vot dels seus parents i amics, enyora la França d'antany.

Eva Joly, il·luminada, jutgessa noruega, no domina la llengua del país on viu des de fa quaranta anys. El seu accent germànic exasperant cansa els oients. No ha entès de la civilització francesa i ha proposat de suprimir algunes de les seues festes més tradicionals. Em recorda el personatge del jutge a ' In nome del popolo italiano ' que acaba condemnant un innocent per motius ideològics. No m'agradaria passar entre les seues potes.

Jacques Cheminade, candidat estrany, proposa la colonització del planeta Mart.

Pel que fa a Nathalie Arthaud i Philippe Poutou, us confessaré que aquests representants del trotskisme més tronat em donen frisanya. Amb ells al poder, ja tornaríem al temps del seu admirat Robespierre.

Quan escolti tota aquesta gentussa, recordi la frase de Henry de Montherlant a ' La reine morte ' ' En prison, en prison pour médiocrité. '