E-notícies, 26/04/2012
Segons la majoria dels especialistes, és quasi impossible que Nicolas Sarkozy torni a ser elegit president de la república francesa. Disposa de menys reserves que François Hollande ja que, d'una banda els ecologistes i els comunistes han demanat a llurs electors que votin Hollande i, d'altra banda, els dirigents del Front National delegen la derrota de l'UMP perquè exploti la dreta. Així el nou front National (possiblement amb un nou nom) s'instal·laria definitivament al cor del paisatge polític enmig dels partits republicans 'normals. ' L'antisarkosysme massiu dels francesos, l'odi dels principals diaris i de les ràdios, els efectes de la crisi, tot sembla cantar el triomf de François Hollande. Ara bé...Sarkozy encara no s'ha pas mort.
Per començar, comparem el currículum dels dos homes. Nicolas Sarkozy ha estat president de la república francesa, ministre d'interior, ministre de finances, ministre de la comunicació, portaveu del govern, ministre del pressupost.
François Hollande mai no ha estat ministre de la república.
Quan François Mitterrand es va presentar contra el general De Gaulle el 1965, havia estat ministre d'interior, de justícia etc.
El gran artesà de la victòria de Nicolas Sarkozy el 2007 es diu Patrick Buisson. Els lectors d'aquest diari i la gent que m'ha fet l'honor de llegir alguns dels meus llibres sap que no esmerci gaire compliments i que sóc més amic de la crítica que no de l'elogi. Us diré, doncs, que Patrick Buisson és un dels analistes més intel·ligents i brillants que conec. L'esquerra 'caviar', filla de la 'gauche divine ' li retreu d'haver estat durant anys director del diari ultradretà Minute. En canvi, la premsa acull amb tots els honors la senyoreta Clémentine Autain, portaveu de Jean-Luc Mélenchon, que encara aprecia globalment el balanç de la URSS.
Patrick Buisson, biògraf del cantautor Léo Ferré, és un historiador iconoclasta. He llegit amb delectació ' 1940-1945, Années érotiques ', els seus dos volums sobre la sexualitat durant l'ocupació alemanya. L'autor hi demostra la paradoxa que a Vichy uns quants homosexuals notoris ocupaven càrrecs elevats com Abel Bonnard, Jacques Benoist-Méchin i que l'alliberament va acompanyar una ona d'homofòbia...Consideri Buisson com un dels millors coneixedors de la política francesa, el veritable successor de René Rémond. Va enlluernar Sarkozy dues vegades, preveient el resultat exacte del referèndum al 2005 i la forta pujada de Marine Le pen.
Aconsellat des del primer minut per Patrick Buisson, Sarkozy està contoctant una campanya de segona volta amb una salsa demagògica, uns paranys xinesos, una estregina programàtica que potser realitzarà l'impensable. Sarkozy tornarà a ser president...Avanci un pronòstic? 50,1 % per Sarkozy...Aneu a saber amb aquesta bestiassa política...