VEF Blog

L'endemà de la independència

           E-notícies, 23/04/2012

No sóc espanyol. Tampoc sóc 'gabacho' com ho creuen uns quants lectors ja que dels meus quatre avis, tres eren catalans i un rus. Doncs, de ' gavacho ' res si us plau. De 'gordo' i 'bizco' tant com ho voldreu, però si's plau res de 'gabacho.'

No sóc espanyol, però, durant el meu servei militar a l'École de Guerre —l'acadèmia militar més prestigiosa de París— vaig conèixer molts oficials espanyols. Tots neofranquistes...Molts d'ells eren simpàtics. Fins i tot, parlava català amb els balears. De la meua intimitat amb aquesta gent, conservi una convicció. Mai l'exèrcit espanyol no acceptarà que Catalunya sigui independent. Mai.

Espanya sense Catalunya és com una persona que es tornaria cega i perdria l'ús dels braços i de les cames. Els profetes de la independència ja ho saben, però repeteixen que l'exèrcit espanyol no farà res perquè Europa no ho permetria. I ca! Ja poden arribar els darrers tancs de l'imperi. A la Legió i la Brunete els vagarà tornar a desfilar pel passeig de Gràcia i la cabra podrà cagar al bell mig de la plaça de Catalunya. No tenim aliats a Europa. No ens estimen. El que saben de nosaltres el ve dels corresponsals instal·lats a Madrid, totalment aliens a Catalunya quan no li són hòstils. Els nostres aliats potencials són els flamencs i els escocesos que ja tenen prou problemes per escapar-se de llur pròpia gàbia. Els alemanys, potser, però per culpa del passat no intervindran.

Estic segur que Espanya comptarà en l'ajut poderós de França que tancarà les fronteres i mirarà d'asfixiar el nou estat.

Crec, malgrat tot, en la independència perquè els militars espanyols no s' estaran de matar molts patriotes catalans. Si aquesta matança dura massa, Europa ja no podrà aclucar els ulls, però qui se sent capaç d'esmolar ben bé les eines?