VEF Blog

Autor: Marcel Pagnol

Títol original: La petite fille aux yeux sombres

Georges Auclair

Un amour allemand, Gallimard

Prix Interallié 1950

J'aime bien le Prix Interallié. Certains des livres gagnants sont passés à la postérité.   

Al començament dels anys 1990, les oposicions per obtenir el títol de professor a França tenien dues parts. Les proves teòriques seguides d’un any de formació. A la fi del curs, un inspector presenciava una classe al liceu, una altra al col·legi abans d’un examen administratiu. Tenia dos tutors : Guy Tissier al liceu Lalande, Marie-France Rossand la meua tutora al col·legi Amiot. 

Aquesta nit he somiat l’Edwige. L’he tornat a veure en l’esplendor dels seus vint-i-cinc anys. En aquell temps, jo era estúpid i no m’atreien les pèl-roges ni les asiàtiques. Ens vam conèixer al liceu Antoine de Saint-Exupéry a la Croix Rousse perquè l’administració ens enviava tots dos a Bourg-en-Bresse. Ella venia de Villeurbanne, suburbi de Lió, i jo de Canes. Ja m’hauria hagut de malfiar. Si bé el meu amic Kerdaven feia el pagès per progressar en l’

Molt purista, la senyora Chaix em va reprendre per haver dit ‘ val d’Aoste ‘en comptes de ‘ val d’Oste.’ Tot i parlant admirablement l’italià  que ensenyava des de feia trenta anys, no deia tu a ningú llevat del seu marit. Recordi el dia en què em va confiar amb el seu somriure murri.

 VOICI LE TEXTE DE LA QUATRIEME DE COUVERTURE DE '' L'ANNEE DE SYRACUSE "  QUI SORTIRA DANS QUELQUES JOURS 

’ Prokofiev avait un besoin physique de composer, qui se satisfaisait de n’importe quel prétexte.  Il s’ennuyait dès qu’il n’était plus requis par une bonne grosse besogne. ‘’

Abans de tot, l’oncle Jacques representava per mi tota una escola de dames. No sé res de la seua vida amorosa. Només vull dir que dominava el joc de dames. El meu cosí Daniel em va ensenyar les regles d’aquell joc a Mers-les-Bains a la vil·la La Favorite on s’aplegava tota la família cada estiu. En Daniel considerava que no cal fer concessions a la mainada per què aprengui a jugar. Vaig trigar molts anys abans de poder rivalitzar amb mon cosí. L’oncle Jacques va acceptar que l’afrontés. Se concentrava durant hores abans de declarar ‘ T’hai cardat…Ets fet com un rat. ‘’ M’aconsolava fent xuc i mulla és a dir que xucava amb vi negre un tall de pa ensucrat. Molts anys més tard a Lió una tarda d’hivern, em vaig adonar que s’havia fet gran el dia que el vaig derrotar. Havia gosat derrocar l’estàtua del mestre. Mirant per la finestra, l’oncle va sospirar ‘ Quines cardades de neu cau ! (sic) 

He tornat d’Alsàcia. La visita a Breisach  Am Rhein ha estat decebedora. El barri on vivia s’ha tranformat massa perquè hi pogués sentir alguna nostàlgia. A Alsàcia, però, he retrobat imatges de la infantesa. La pujada al mont Santa Odila, en particular .