He tornat d’Alsàcia. La visita a Breisach Am Rhein ha estat decebedora. El barri on vivia s’ha tranformat massa perquè hi pogués sentir alguna nostàlgia. A Alsàcia, però, he retrobat imatges de la infantesa. La pujada al mont Santa Odila, en particular .
Llevat de les zones turístiques, m’ha sorprès agradablement la vitalitat de l’alemany alsacià. Alsàcia es troba en la mateixa situació que el Rosselló cap a l’any 1975. La llengua encara es parla força, però és condemnada a mort a la llarga. El jovent contesta en francès o, a vegades, en alemany normatiu.