Aquesta nit he somiat l’Edwige. L’he tornat a veure en l’esplendor dels seus vint-i-cinc anys. En aquell temps, jo era estúpid i no m’atreien les pèl-roges ni les asiàtiques. Ens vam conèixer al liceu Antoine de Saint-Exupéry a la Croix Rousse perquè l’administració ens enviava tots dos a Bourg-en-Bresse. Ella venia de Villeurbanne, suburbi de Lió, i jo de Canes. Ja m’hauria hagut de malfiar. Si bé el meu amic Kerdaven feia el pagès per progressar en l’
escala social, l’Edwige Keller havia optat per la falsa ingenuïtat. Vaig caure de seguida en la seua xarxa. Quan ens vam presentar al liceu Lalande, la senyora Berthier —la directora— em va proposar una classe de Tercera al col·legi. L’Edwige hauria d’ensenyar en Segona al liceu amb un temari més complicat. Amb dos somriures, tres afalacs, quatre sospirs l’Edwige em va convèncer que em cuidés de la classe de Segona. Ella tenia relacions difícils amb el seu pare brigada. Com molts alsacians, el senyor Keller era més patriota que els ‘’ francesos de l’interior. ‘’ Gràcies al seu geni de la intriga, l’Edwige, després de l’any de formació a Bourg-en-Bresse, sempre va treballar a la facultat. S’ha especialitzat en el paper de la dona en la literatura francesa clàssica. Em donava consells preciosos per seduir na Chantal. Fins al mes de gener, em deia que aviat triomfaria amb una mica de voluntat. Em repetia sovint que valia més que na Chantal. Segons ella, era brillant, intel·ligent, divertit, tot el que vulguis. I cada any, quan haig de tornar al meu institut, em demani si aguantaré encara un any tantes humiliacions, tanta absurdidat i, si no valdria més, matar-me…
Amb l’Edwige vam mantenir el contacte durant tres anys. En passar l’agregació de lletres, es va adonar de les seues mancances en castellà. Durant mesos, li vaig enviar textos d’autors hispans i li corregia la traducció amb observacions detallades. Segurament li telefonava massa sovint. Una vegada em va fer entendre que la molestava. En canvi, trobava normal que esmercés tantes hores per millorar el seu coneixement del castellà. No la vaig trucar mai més i ella tampoc no em va trucar. Fa vint-i-cinc anys que no ens parlem. Misèria humana!