Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Títol del blog
Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Autor Mitrophane Icona de contacte
Descripció
Els meus articles БЕЗСОНОВЫ ИЗ ВОРОНЕЖА
Data de creació 05-03-2009
Localització de les visites
<!--************CODE GEOCLOCK************-->Vefblog.net
Vef Blog accueilEncara dos dies
Heu d'esperar encara un parell de dies...Dijous, trobareu el meu nou llibres a totes les llibreries de Catalunya.
Els autos
Quan era petit, no sabia parlar. Els veïns de Nils demanaven als meus avis :
L'educació de Bezsonoff
Article de Pere Antoni Pons publicat al , número 440, 16/01/2010
la cançó del febrer
Vos proposi de compartir amb mi aquesta cançó meravellosa de Richard Gottainer.
Manca poc!!!
ja ha arribat a l'editorial...Ja el trobareu a les llibreries de tot Catalunya l'11 de febrer del 2010.
Capgrossos
Quan era petit, les ciències naturals no m'interessaven cap bri. La defensa del món animal, en canvi, m’apareixia una causa sagrada. A ca la tieta Ida, al seu piset de l'Avenue du Bois de Verrières a Antony, m'agradava llegir les revistes animals com .
Les paraulotes
Quan era petit, ja deia moltes paraulotes. Paraulotes de la meua edat com ‘.’ Mon pare, com a metge militar, posseïa un vocabulari groller riquíssim. Generalement, es controlava però, de tant en tant, li escapaven expressions marcials com ‘ ‘ (cobrir-se de pixum) en lloc de l’habitual ‘ ‘ Cal reconèixer que els militars francesos, acostumats a perdre guerres i colònies des del 1918, ja tenien ocasions per fer-la servir…La política també inspirava mon pare que una vegada va acusar Michel Debré ‘ .’ (petar més alt que el seu cul) és a dir tenir més ambicions que qualitats per realitzar-les…
Rugbi
Quan era petit acompanyava el padrí a pertot. A mirar les etapes del Tour de France a Canet i Vilanova de la Ribera, als cellers cooperatius de Pontellà i Banyuls dels Aspres, a l'agència del Crédit Agricole a Tuïr. Pertot. Era el meu ídol, el meu mestre de vida i llenguatge. Sovint anàvem junts a l'estadi. Li agradava tant el rugbi que posseïa la targeta de dos clubs. L'Stade Olympique Canouard, l'èquip de Cànoes, el poble de la padrina, i la targeta de la USAP. Els diumenges al matí, matinava i, deixant una nota a la padrina damunt de la taula de la cuina, se n'anava tot lo dia amb els autocars dels socis cap a expedicions llunyanes. Besiers, la Vòuta, Tolosa, Agen. Més que l'esport, suposi que se sentia bé en aquell ambient de joventut, d'amistat i de bromes fàcils. El rugbi li permetia d'evadir-se de l'univers resclosit de Nils on els únics passatemps dominicals eren la missa, el pollastre amb trufes fregides, els partits de botxa al replà del carrer de la Canta-rana, els programes de Jacques Martin amb on una patuleia de mainatjons cantaven les cançons d'un cantant famós amb una veueta de cafetera avariada.
Al col·legi Jean Zay de Verneuil-sur-Seine, el nostre professor d'educació física, va iniciar-nos al rugbi. M'agradava força aquest esport i jugava molt bé. Era el rei dels placatges. Malauradament, mon pare em va prohibir aquella activitat per culpa de la meua escoliosi.
Avions
Quan era petit, vivia a Massy a una desena de quilòmetres d’Orly, el principal aeroport de França en aquell temps. Els avions s’envolaven i aterraven tot lo dia. No els sentíem. Formaven part del paisatge com els arbres dels parcs, les torres de la ciutat moderna i les cases modernistes del casc antic. Cap a la primavera quan el cel mostrava un blau més presentable que a l’hivern, m’agradava espiar els torniols blancs dels reactors. L’Annie Babie, una amiga de pensió de ma mare, treballava a Air France i ens parlava sovint dels seus viatges. Sovint, ens trobava tarifes interessants en algun vol d’Air Inter, companyia molt més espartana que Air France o Union de Transports Aériens. Ma mare ens deixava a l’aeroport i agafàvem l’avió amb una etiqueta ‘’ Una hostessa es cuidava de nosaltres. Ens portava revistes infantils com o i llaunes de coca cola. Un dia, vam seure a costat d’un nan. Ma germana li demanà perquè viatjava sol. El simpàtic senyor va respondre
Llegim Louis Aragon
Avui, he tingut ganes de compartir amb vosaltres aquest poema de Louis Aragon que Yves Montand va cantar amb una gran sensibilitat. Per a mi, hi cap tota la musicalitat de la llengua francesa.