VEF Blog

Els tresors del riu

    E-notícies, 17/04/2012 

Un dels grans plaers de la vida és anar-se'n a la Provença rodanenca que Josep Pla qualificava de ' pressentiment d'Itàlia. ' Si bé el Rosselló i les altres comarques germanes compten per mi entre les més boniques de Catalunya, s'ha de reconèixer que Perpinyà, la meua ciutat natal, presenta encants limitats. Hi apreciï la vista sobre el Canigó, que comparteix amb tots els pobles de la plana, i sobretot la seua quasi equistidància entre Barcelona (dues de hores de cotxe) i la Provença (un xic més) Anar-se-'n cap a Arle constitueix un dels minuts superiors de l'existència. Arle, la petita filla de Roma creada pocs anys després de Narbona —primera ciutat romana fora d'Itàlia— presenta molts tresors als visitants. L'antiguitat li ha deixat les arenes, el teatre, els Aliscamps; l'edat mitjana el claustre de Sant Trefume; l'època clàssica un floret de petits palaus tímids; l'època moderna les obres de Van Gogh. En obtenir el premi Nobel de literatura, Frederic Mistral va decidir de conservar el record de la Provença perduda en un museu etnogràfic, l'equivalent amb pedres de la seua obra poètica. ' Lo museon arlatenc ' es mereix una visita de dues o tres hores. Tots els aspectes de la vida quotidiana hi apareixen amb estris, objectes, vestits que el mestre havia recollit durant les seues passejades i els seus viatges pel seu país. Vora les tombes arruïnades dels Aliscamps, sota els xiprers que n'han vist tant i tant, sentireu una emoció sagrada. Una rica american va passar per Arle i, veient tanta bellesa, va demanar ' How much? ' Amb el gest elegant de la dama, Charles Maurras va endevinar la petició i va respondre ' Vingt siècles, madame. ' (Vint segles senyora.)

Aquest estiu al museu de l'Arle antic, hauran tornat les obres trobades al fons del Roine, com una extraordinària estàtua de Cèsar. Em plau que el riu vagi restituint als homes els tresors que el llim ha protegit del desgast dels anys, de les invasions i de les guerres.