VEF Blog

Aznar, Rachida i Montilla

Article publicat a E-notícies  16/11/2010 

S'ha especul·lat molt sobre la possible relació sentimental entre José María Aznar i Rachida Dati, la deliciosa exministra de justícia francesa, jove mare d'una filla amb un pare desconegut...Voldria aportar la meva pedreta a les xafarderies. Fa deu anys, el president Aznar parlava un francès molt deficient. L'he sentit, recentment, durant un programa de la televisió francesa sobre la guerra civil espanyola i la memòria històrica. Ara don José María s'expressa amb fluïdesa en un francès correcte, amb una fonètica acceptable. Com s'entén? Deu parlar francès sovint. Amb qui? Cherchez la femme...

En aquest diari, he vist que uns lectors es mofen de l'anglès del president Montilla. No veig per què el president de Catalunya, el rei d'Espanya, el  president de la república francesa haurien de dominar l'angloamericà. Que no hi ha bons intèrprets a Catalunya? Crec que el president de la Generalitat hauria de dominar l'occità abans de l'anglès. Potser seria hora que la gent entengués que, en lloc d'esmerçar tants anys per xampurrejar un anglès tan patètic com el del senyor que interroga el president Montilla, potser valdria més que tots els locutors d'una llengua neollatina estudiéssim les beceroles de les llengües germanes. Els meus amics es pensen que sóc poliglot perquè parlo català, francès, castellà i em defenso en occità, romanès i italià...' ¡ Qué va! '  Totes aquestes llengues són formes del llatí... Amb un  estudi de les arrels, de les claus de les modificacions fonètiques, l'aprenentatge d'algunes paraules diferents  (noia, chica, chata, jeune fille, ragazza, fată) tots els llatins podríem entendre tots els nostres cosins sense cansar-nos, dedicant una atenció especial al romanès i al francès més allunyats de les llengües neollatines  meridionals...Faig una proposta. Per què Europa no acceptaria com a llengua de comunicació el provençal de Frederic Mistral?