VEF Blog

Un pessimista contrariat

ugeni Casanova

Guerra bruta i discurs de la por. Crònica dels quinze mesos que van fer lliure Catalunya

pròleg de Josep Vallverdú

Pagès editors

juny 2014

276 pàgines

Un dels avantatges de la universitat catalana d'estiu de Prada és que ens permet, cada any des de l'any 1968, tractar la flor i la nata del país, ' la crème de la crème ' que diuen en francès de Barcelona. A dues passes de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó, meravelles de la nostra civilització, he tingut la sort de conèixer-hi alguns dels meus millors amics. L'un d'ells es diu Eugeni Casanova. Aquest intel·lectual lleidatà, brillant, especialitzat en la recuperació de la memòria mig oblidada, ha viscut mil vides com els personatges de Jules Verne.

El relat del seu viatge al Transiberià em recorda la tradició dels grans viatgers del segle XIX. La seua curiositat

intel·lectual el duu a explorar mons i temes negligits per la nostra cultura. Ha publicat Els jueus amagats. Supervivents de la Inquisició a la Sefarad del segle XXI. Ha escrit també una obra mestra desesperada, un llibre tètric i implacable —Viatge a les entranyes de la llengua catalana—on estudia la situació de la nostra llengua. Amb un pessimisme calvinista, l'autor advertia que, si d'aquí a pocs anys no es produís algun miracle, la llengua catalana tan estimada aniria a podrir a les escombraries de la història com tants idiomes perduts. Eugeni Casanova no deixava cap escletxa per l'optimisme. Res. Denunciava, amb una ironia freda a l'estil de George Sanders, els excessos de confiança, el cofoisme majúscul del pujolisme.

La revolució, la primavera catalana que delejava Eugeni Casanova deu anys enrere il·lumina els nostres carrers i les nostres places. Aquesta és possiblement la darrera oportunitat de Catalunya. No la deixem perdre.

Eugeni Casanova no ha canviat gens. Continua tenint la mateixa lucidesa, l'estil amè i la seua curiositat intel·lectual. La lectura del seu nou llibre —Guerra bruta i discurs de la por— m'ha reviscolat. Una lectura dolça, intel·ligent i riallera com la Mary Poppins.

Per l'autor, la independència és inevitable com el canvi de les estacions. Estudia totes les dades amb rigor, amb tots els ets i uts. Ens aporta informacions variades i fresques sobre el procés d'alliberament nacional i analiza les seues diferents etapes. Eugeni Casanova argumenta, sedueix i convenç. Juga amb els arguments com Lionel Messi amb la pilota als bons dies. El perifràstic del títol —Crònica dels quinze mesos que van fer lliure Catalunya— que sembla peca per optimisme abans de la lectura adquireix al final la claror de l'evidència. Per Casanova, res no podrà parar la marxa cap a l'alliberament nacional. La nostra hora ha sonat i tot el vilatge planetari ha sentit les campanades joioses de la nostra petita església.

Tot llegint Eugeni Casanova, és un deure recordar les generacions que han precedit, els Prat de la Riba, Pompeu Fabra i Joan Fuster, que malgrat els edictes del destí, van treure Catalunya de la seua letargia, ' aquéli —que deia Frederic Mistral, el poeta genial que no va poder frenar la davallada de l'occità— qu'an la memòri. / Aquèli qu'an lou cor aut. ' (aquells que tenen memòria / aquells que tenen el cor alt. )