VEF Blog

Una ressenya elxana

Elx Diari                   Frederic Llopart 

Nova novel·la i nova inclusió de Bezsonoff en les conseqüències de la guerra d’Algèria, conseqüències sobre el conjunt dels francesos però també i, per damunt de tot, en els pieds noires, francesos que van haver de  deixar el territori algerià i dels milers de harkis, algerians al servei de França, que van ser brutalment assetjats i exterminats pel FNL algerià un cop assolida la independència. En aquesta novel·la l’autor fa una recreació sobre el complot que l’OAS (L'Organisation de l'Armée Secrète) va ordir per matar al President de França Charles de Gaulle, però l’autor va més enllà i intenta copsar el capteniments dels autors del magnicidi frustrat i també de les causes que els porten a rebel·lar-se conta la decisió, a totes llums injusta i inacceptable per ells, de l’abandó de milers de persones de nacionalitat francesa a la seva sort i sense protecció en abandonar França a Algèria quan aquesta va proclamar la independència.

Joan Daniel Bezsonoff, nascut a  Perpinyà fill de militar té una sèrie de novel·les escrites ambientades en les guerres colonials franceses, novel·les perfectament documentades i amb una notable recreació dels moments històrics ens que es centren les seves narracions. El personatge del comandant Daniel Valls, un militar heterodox, culte i amb preocupacions socials ens presenta i apropa a la guerra d’Indoxina amb Les Rambles de Saigon, el trobem també a la guerra d’Algèria, amb la Presonera d’Alger i en aquesta nova novel·la La malenconia del oficials en que el protagonista Daniel Valls s’ocupa d’algunes missions d’intel·ligència i contraespionatge. També ha situat novel·les en altres escenaris de conflicte com Les amnèsies de deu durant la segona guerra mundial i en la primera guerra mundial hi trobem la trama de La guerra del cornuts.

Bezsonoff ha publicat també uns seguit de llibres en que la memòria personal està present com fil discursiu, explora els seus antecedents russos en els Taxistes de Tsar, segueix amb la seva infantesa en un País de butxaca, la seva adolescència en Una educació francesa llibre que va ser Guanyador del Premi Lletra d'Or i en aquest darrer llibre Les meves Universitats s’endinsa en la seva formació i les seves vivències en els cursos preparatoris per entrar a l’Escola Normal Superior .

La seva trajectòria ha estat guardonada amb diversos premis. Com el Just Casero, l’Òmnium de Catalunya Nord, Méditerraneé Roussillon, Salambó, Joan Crexells, Maia Àngels Anglada, Lletra d’Or i altres amb Matar  de Gaulle s’endinsa novament en l’anàlisi de la història de França i com ha tractat poc, potser volgudament els conflictes derivats de les guerres colonials, i aquest llibre n’és el paradigma.

Matar de Gaulle és una novel·la coral en el sentit que hi ha molts protagonistes que van prenent el paper que els hi pertoca en cada moment de l’acció. La trama s’organitza a través de la família del comandant Vidal, un militar culte que ha treballat sobre el control de les armes químiques al Sàhara, viuen a Alger i tenen una vida plàcida fins que comencen els aldarulls que hauran de precedir a  la guerra. El seu fill l‘Alain, en principi és més aviat apolític, rep una forta sotragada quan la noia que estima es morta pels soldats francesos en repressió a una manifestació a favor d’una Algèria francesa, manifestació pacífica. A partir d’aquí el noi canvia i va acumulant i interioritzant una rancúnia contra De Gaulle.

Rancúnia que també acumularan molts militars francesos que veient que han aconseguit una cruenta victòria militar i en canvi la política els fa perdre el territori d’Algèria que és lliura al FLN i aquets proclama la independència.

La independència provoca l’èxode de molts francesos i europeus cap a França i també es van deixar desemparats els algerians que havien col·laborat amb l’exèrcit i l’administració Francesa. Això provocà la pèrdua de vides de manera cruel i també d’hisendes i patrimonis dels pieds-noires que a més van rebre el rebuig de molts francesos de la metròpoli.

Entre aquestes persones presumptament injuriades hi ha el germà del comandant Vidal i oncle de l’Alain, l’Anatole que passa a la clandestinitat i aconsegueix connectar amb l’OAS i participar en un dels atemptades que van fer contra el General De Gaulle. Bezsonoff segueix les personalitats i actuacions dels membres de l’escamot que van atemptar contra el cap d‘estat al front del qual hi ha el Tinent Coronel Jean-Marie Bstien-Thiry posseïdor de la Legió d’Honor i expert en balística, considera que De Gaulle és un traïdor perquè desprès d’haver promès a tor i a dret que Algèria sempre seria francesa va abandonar el país i a la seva gent. A partir d’aquell moment en que De Gaulle traeix el seu honor, el coronel el considera un traïdor a França i Els francesos i per tant la seva execució no serà cap magnicidi. Evidentment De Gaulle i la justícia gaullista no ho va veure així i el tinent Coronel detingut desprès del fallit atemptat serà jutjat en una parodia de judici i executat.

Si aquesta és l’espina dorsal de la  narració la novel·la és molt més que els fets en sí.

El conjunt de personatges mereixerien una anàlisi detallada de cadascun d’ells, la seva evolució de pensament al respecte d’Algèria, la del mateix Comandant Vidal, la del seu germà Anatole i sobretot la del seu fill Alain que influït per un amic agafa amb entusiasme la causa de l’Algèria francesa i la d’una Catalunya Nord integrada en una república catalana, independent, per descomptat.

La novel·la també és el paradigma dels extensos coneixements que té l’autor del cinema francès i de la cançó melòdica del moments en que es viu la història, o de la ja clàssica passió per la filologia d’alguns del seus personatges.

Conceptes com l’honor, la disciplina, la solidaritat amb la població de l’Algèria, el drama del pieds-noires el harkis, la relació familiar, la clandestinitat són elements que farceixen les planes de Matar de Gaulle.

Una història que vol narrar l’èpica d’uns quan resistents francesos contra les polítiques del seu govern que els va abandonar a Algèria i una èpica que va acabar convertint-se en drama.

Un cop més Bezsonoff posa el dit a la llarg encara no cicatritzada de les guerres colonials franceses.

Història, ficció, trama detectivesca, aventures, personalitats peculiars i una bona dosis d’imaginació.

Excel·lent.