Al 1956, Marcel Decremps va publicar un llibre famós : Mistral ; le mage de l'Occident. Sense caure en aquestes exageracions que haurien divertit el mestre, m'he adonat fa poc que l'escriptor va tenir un pressentiment poètic. Tots els felibres saben que, després d'haver vist la nova campana de l'església del seu poble, Mistral va tornar a casa queixant-se a la dona d'haver agafat fred. ' Pèr un cop que ié vau, m'aurai aganta.' Havia descuidat d'agafar el barret, i es va morir una setmana més tard. I què li passa a la pobra Mireia?
' Mai soun capèu de Prouvençalo,
Soun capeloun à grandis alo
Pèr apara li caud mourtalo,
Oublidé, pèr malur, de s'en curbi lou su. '
M'emociona veure com el jove poeta del 1859 havia pressentit la seua mort mig segle després.