VEF Blog

Les fades tenen temps

August Bover

Dotze llunes a Saskatchewan, Impressions des de la Gran Praderia canadenca

Pagès editors

182 pàgines

Lleida, 2013

En aquestes setmanes històriques que estem vivint, molta gent compara Espanya amb el Canadà. El nostre país tindrà més sort que la 'Belle Province ' ? Existeixen bones monografies històriques sobre aquestes terres, però les trobi un xic avorrides. Els tractats de geografia també poden enfastidiar. Antany, les amenitzaven gravats que han desaparegut. Amb Dotze llunes a Saskatchewan, Impressions des de la Gran Praderia canadenca, el lector de bona fe descobrirà moltes informacions tot xalant-se-la. El professor August Bover —especialista de l'obra de Josep Sebastià Pons, poeta oblidat cada dia més, ai las— ha recuperat un vell dietari que havia escrit durant la seua estada a la universitat de Saskatchewan (intenteu col·locar el gentilici a l'Scrabble i guanyareu punts...)

Cada capítol porta el nom d'un mes seguint la tradició dels indis i de tants altres pobles. L'autor no pretén pas revolucionar la literatura amb aquest assaig, però ens permet conèixer i entendre millor el Canadà. Aquest és un llibre ideal per a la lectura al tren. Els capítols breus, lleugers i interessants no reclamen gaire atenció. August Bover evoca temes tan variats com la diglossia, l'hivern espantós o el cantant Paul Anka i la ràdio franquista. ' per la ràdio es podien sentir cançons en unes quantes llengües —llevat del català, que la dictadura del general Franco havia prohibit en els mitjans de comunicació i en la vida pública. Era normal sentir-ne en espanyol, portuguès, francès, italià, anglès i, fins i tot, de vegades, en grec. Les cançons en anglès eren escadusseres ' ( pàg 49) Bover esmenta la deliciosa Geneviève Bujold i declara, amb tota la raó, que l'actriu ha ajudat el seu poble a sortir de l'anonimat en el concert de les nacions. Tan de bo Catalunya tingui una star com la Bujold!

Bover reflexiona també amb humanitat sobre el racisme i els taxistes haitians. M'encanta la seua modestia, la seua discreció. No va de jutge i no distribueix cap diploma de moralitat a ningú sinó que mira d'explicar amb honestedat les seues vivències al Canadà i les lliçons que n'ha tret. M'hauria agradat que Bover parlés més de la literatura quebequesa tan poc coneguda a casa nostra. Coneixeu Anne Hébert, Yves Thériault, Jacques Godbout, Gabrielle Roy ? Heu llegit Les fées ont soif de Denise Bouchet ? Quin títol més bonic ! Les fades tenen set...M'agradaria saber quantes biblioteques universitàries castellanes i andaluses proposen a llurs lectors llibres recents en llengua catalana...

Recomani aquest llibre simpàtic i ben fet als lectors que no volen perdre temps amb títols més mediàtics que no el valen, esperant que Bover publiqui un estudi definitiu sobre la literatura quebequesa per guiar-nos en aquest bosc.

Allez August, au boulot sous la feuille d'érable...