E-notícies, 8/12/2013
No he estat mai a San Francisco i crec que hi aniré mai malgrat la bonica cançó de Julie London. ' l left my heart in San Francisco. ' San Francisco és una ciutat molt cinematogràfica, a bastament filmada i celebrada per les pel·lícules i les cançons de Hollywood.
Poques imatges m'han impressionat tant com la visió de San Francisco deserta, sense vida, després d'una catastròfe atòmica, a 'On the beach' (coneguda sota el nom de ' La hora final' a Espanya i 'Le dernier rivage' a França), pel·lícula postapocalíptica del 1959 realitzada per Stanley Kramer. Feliç època en què un director podia dirigir al mateix film artistes com Ava Gardner, Gregory Peck i Fred Astaire!
La tercera guerra mundial ha tingut lloc. L'únic continent on la vida ha sobreviscut és Austràlia. Els cientifícs han avisat la població que les ones atòmiques iran baixant a poc a poc i exterminaran la raça humana. És qüestió de poques setmanes. Arran de la fi inevitable, cadascú reacciona com pot. Els uns ca uen en la desesperança. Els altres es refugien en la religió o es diverteixen d'una manera patètica.
Les últimes escenes m'han trastornat, en particular quan els mariners decideixen tornar a casa seua per morir-hi. Els dos amants ni podran donar-se la mà quan vindrà l'hora de temança.
Aquesta visió angoixant i intel·ligent de la fi del món, sense accedir a la categoria d'obra mestra, m'ha impactat. Davant de la mort i de l'eternitat, les nostres petites baralles humanes són grotesques. Cal donar les gràcies a la vida cada dia, cal estimar millor la gent que estimem i perdonar els nostres enemics. Cal viure. Надo жить....