posté le 30-12-2021 à 18:54:31
En la mort de Joan Dorandeu
Avui he perdut un amic. Es deia
Joan Dorandeu. El vaig conèixer a París pel novembre del 1986 al Centre d’Estudis
Catalans a l’annex de la Sorbonne de la Rue Sainte-Croix-de-la-Bretonnerie. Ell
ho donava classes de català. La defensa i la il·lustració de la nostra llengua
era el combat de la seva vida. Natural de Marqueixanes (« un niu de Dorandeus »
que deia amb el seu humor fi) on havia après català a casa dels avis durant les
vacances, aquest home era un autèntic parisenc i parlava francès sense cap
entonació nostrada tot emprant un català repicat. Va ensenyar castellà a París al
liceu Camille Sée davant del deliciós « square » Saint-Lambert. La resta del temps, el senyor Dorandeu
feia classes de català a la Sorbonne. Gran coneixedor de les lleis, va presidir
Défense et Promotion des Langues de France i el Buró Europeu per a les llengües
menys difoses. Sempre mirava de trobar el forat legal que permetria avançar. Amb
la professora Montserrat Prudon, va
escriure el llibre que em va canviar la vida.
El català sense esforç de la col·lecció Assimil. Tot un clàssic
destinat al públic castellanoparlant. Una excel·lent iniciació al català literari
i a la nostra cultura il·lustrada per dibuixos de Gring.
Gràcies a aquest petit gran llibre vaig poder consolidar el meu català heretat
del padrí. Bon pedagog, en Joan era un home encantador, simpàtic, discret, generós,
elegant en tots els aspectes amb una curiositat intel·lectual constant.
Fa quinze anys, va editar una
versió francesa del mètode, centrada en
la llengua parlada. Allí dalt, al paradís en que creia, segur que ja deu donar
classes de català a Sant Pere.