VEF Blog

   Ressenyada publicada al Periódico del 30/09/2009 p.68                                                                                

              Una bona selecció de futbol no es pot limitar-se a un geni com Messi. Necessita també jugadors sòlids com Thierry Henry. Passa igual amb la literatura. La novel·lística francesa i l’anglesa, a costat de Dickens o Proust, poden ostentar una galeria d’escriptors de talent. Maurice Druon, sense arribar als cims, era l’un d’ell, un petit mestre seriós que, durant cinquanta anys, ha construït una obra variada i interessant. Las grandes familias pertanyen al gènere de les novel·les neoclàssiques amb una intriga, uns personatges ben caracteritzats i unes escenes fortes. L’acció trancorre a París entre les dues guerres mundials. Noël Schoudler, amic dels ministres i dels cardenals, posseeix sucreries i un diari important. Sense escrúpols, només pensa en incrementar els profits de les seves empreses i la fórtuna de la família. En François, el seu fill, proposa algunes reformes que no aprecia en Noël. Decideix d’alliçonar en François que, segons ell, manifesta massa pressa per jubilar-lo. 

La lliçó serà terrible. No vull desflorar la fi. Maurice Druon afusella tots els personatges amb una ironia ferotge. En aquest llibre tots els personatges s’odien. ‘ Su única alegría durant aquel período fue la muerte de su hermanastro el general. ‘ ( pàg 377) mentre el seu cosí es delecta torturant-lo moralment. Amb el to d’un polemista, l‘autor pinta les seves criatures amb metàfores animals. ‘ Un viejo buitre desplumado ‘ (p 371) que explica els seus somnis eròtics poques hores abans de fer l’ànec…Comparat amb Druon, les novel·les més negres de Balzac sonen com un himne optimista a la vida, un te deum a la bondat humana…Ningú no s’escapa d’aquesta negror. Només, la tendresa de Noël Schoudler pels seus néts il·lumina fràgilment el relat. Com a bon novel·lista clàssic, Druon sap animar els personatges i descriure la decadència d’un protagonista amb poques paraules. L’estil és directe, eficaç, sense lirisme però sense estridències. Cada imatge es justifica. Sense ser un gran llibre, aquesta novel·la, premiada amb el Prix Goncourt el 1948, s’inscriu en una tradició molt francesa (sembla que s’hagi perdut quan llegim les novel·les publicades actualment a París…) de l’artesanat seriós i de la feina ben feta. Maurice Druon no volia revolucionar el món ni salvar el planeta. Només pretenia entretenir el lector amb ficcions de qualitat. Si el lector cerca una novel·la de rentrée ben escrita, agradable i sense complicacions inútils s’ho passarà bé. El lector més exigent es girarà directament cap a Miklós Bánffy o Els jugadors de whist de Vicenç Pagès.

LAS GRANDES FAMILIAS
Maurice Druon
Traducció castellana d'Amparo Albajar.

Libros del Asteroide. 406 páginas. 18,95 €