La llengua catalana
poema de Justí Pepratx que molts podrien meditar...
Llengua que Roma ‘ns donà,
quan covà el món la seva ala.
Quina altra llengua t’iguala,
tu que En Ciceró parlà ?
Com moltes del bell llatí
és la llegítima filla ;
mes ella n’és la pubilla,
i sols amb ell tindrà fi.
Prenda d’En Jaume primer,
l’encaminà a la victòria ;
d’En Ramon Llull fou la glòria,
d’Ausiàs, de Muntaner.
Feta també per pregar,
com per l’amor i la guerra,
l’han volguda tirar a terra,
mai ho han pogut lograr.
Uns, per llevar-li l’honor
i fer-la menyspreada,
de grossera l’han tractada
i per tant de poc valor.
Altres, que saben de res,
sinó de menjar i beure,
li fan dany, parlant sens veure
que el que diuen és francès.
Eixos la fan escarnir,
I volent-la més perfeta,
l’escriuen tota estrafeta,
i fent lo riure s’esclafir.
Aquells, més desgraciats,
servint-se’n l’han envilida,
desllustrada i apoquida.
Déu los haja perdonats !
I així com un pur mirall
que tot amb l’alè s’entela,
s’ha feta una corruptela
llengua clara com un cristall.
Tot ha semblat conspirar
per completar sa ruïna,
i s’ha vist com roïna
de tot lloc foragitar.
De l’escola amb passió
l’han proscrita i arrencada,
del temple sant desterrada,
que era sa pairal mansió.
I llançada pels carrers,
i sens guia abandonada,
quina llengua han replegada ?
Quina ?…O el tudesc o l’inglès…
Eixes s’han d’estudiar,
l’alma mater és qui ho mana,
i ma llengua tan galana
ningú la pot ensenyar.
D’elles dos i el català,
vejam, quina és més bonica ?
Més melosa i enèrgica ?
Quina s’expressa més clar ?
Que es deixen sens conrear,
com temps ha es deixava a ella,
i veureu quanta niella
i brossa s’hi posarà.
I no vos faria dol
lo veure usar temps i pena
en conrear llengua agena
trepitjant la del bressol ?
Mes, oh llengua del país !
Val que tu ets sempre forta.
Quan ja tots te creien morta,
has rebrotat més feliç.
Ja tos rams van s’escampant,
com en jardí les roses,
i tes flors meravelloses
tot lo món van perfumant.
Sí, nostra llengua floreix,
Bella i amb tota sa riquesa ;
reina ha tornat la pagesa,
i ara a pertot resplendeix.
Voleu la veure amb un raig
de sol al front i corona ?
Anau doncs a Barcelona
per la gran festa de maig.
Justí Pepratx, Pa de casa, 1888, editorial Julià, Perpinyà