VEF Blog

Pròleg

   No sé si és una bona idea manxar en cendres per cremar-s’hi de nou. A vint-i-cinc anys estava tan enamorat de na Chantal que escrivia un diari on anotava totes les seues paraules, tots els esdeveniments minúsculs de la nostra relació.

A partir d’aquell material sense valor literari, vaig escriure un relat, una mena de carta llarguíssima on mirava d’explicar-li els meus sentiments. Comptava en aquest llibre com els savis nazis en les armes secretes.

Deu anys després, em vaig inspirar en aquella història per compondre ‘’ Història de Kiêu ‘’ una part de Les rambles de Saigon així com Les lletres d’amor no serveixen de res, novel·la ambientada a Orà en els darrers mesos de l’Algèria francesa.

Trenta anys han passat i recuperi aquests disjecta membra per capir aquest episodi que ha comptat tant en la meua vida.

M’agradaria que tots aquells patiments d’altres temps servissin per un bon llibre. Un llibre estrany, farcit de cançons sentimentals, de reflexions puerils, d’amargor, d’obstinació estèril. Un portolà trist i còmic a sota d’un castell arruïnat i de vinyes abandonades.