VEF Blog

A les envistes del darrer desert

     Tants anys han passat i encara no he entès res d’aquesta història.

   Llegint els quaderns on copiava tot seguit l’essencial de les nostres converses, redactant una novel·la, fosigant per tots els racons d’Internet, he acumulat una quantitat d’informacions que no em serveixen de res. Sense pedra de Rosetta sentimental, em trobi en la mateixa situació que aquells arqueòlegs i lingüistes que no dominen l’etrusc, el gal o el meroític malgrat un corpus d’inscripcions. 

  Durant tres decennis, he viscut amb una versió tranquil·litzadora. Considerava na Chantal una mica sonada. No es feia amb ningú a la feina. Reia d’una manera molt inquietant.  Acceptava el meu setge sense immutar-se. Any rere anys els alumnes la martiritzaven.

  Mitjançant Internet, he retrobat els rastres de na Chantal.  Ha tingut dos fills. Son pare va morir pel desembre del 2010 a l’edat de vuitanta quatre anys. La seua vídua li va sobreviure fins al maig del 2012. Gràcies a les esqueles, també he sabut el cognom del marit de na Chantal.

Un amic policia m’ha obtingut la seua adreça. S’està a Pont de Crau, camí de Marsella, en un vell mas amb una parreguera immensa. Amb prou feines deu saber qui era Frederic Mistral. Tant se val.

    La seua reeixida social no m’ha agradat cap bri. Aquestes informacions contradiuen tota la meua vulgata. No li vull cap mal, però totes les meues hipòtesis d’antany es van ensorrar. Casada i mainadada, sembla que s’hagi integrat millor que jo en la societat. Na Chantal era freda, esquerpa, però de boja, res. Ella sabia ben bé el que feia. Em va explotar durant deu mesos, sense cap vergonya. Hauria pogut tallar en sec. Quan el foc s’atudava, ella l’alimentava amb falses esperances.

He estimat altres dones. He tingut moments de felicitat i de voluptat. He patit. També he fet patir. M’he mostrat mesquí o noble. L’amor és la tinta i l’aire dels poetes. A la meua edat, ara que arribi a les envistes del darrer desert, sé que l’amor és una guerra amb totes les seues atrocitats. Hom torna de guerra pacifista. Ara només aspiri a la serenor.