Vaig colar-me al club de lectura que la Mercè Foradada condueix a la Biblioteca Cardona.
Ho vaig fer però, amb el seu consentiment.
Comentaven el llibre La presonera d’Alger de Joan Daniel Bezsonoff ,
autor que m’interessa de manera especial. La lectura es va fer perquè
l’autor serà a la Biblioteca Cardona el proper mes d’octubre en els
actes que organitzen de manera permanent.
Havia llegit el llibre a l’any 2002 quan es va publicar i ara n’he fet una relectura.
Segueixo creient que és una gran novel·la.
Però també constato que al grup de persones que n’ha fet la lectura del
club no ha estat precisament un llibre que agradés massa.
Potser la temàtica en que s’emmarca la història d’amor entre el capità
Valls i la l’Àssia, presumpta terrorista del FNL algerià ens queda mot
llunyana.
No obstant les anotacions que han fet de la lectura van ser molt
interessants i al Mercè en va fer una excel·lent dissecció de la
novel·la des d’un punt de vista estilístic i argumental.
En el moment de la lectura vaig escriure algunes notes:
La presonera d’Alger i els tres plans del llibre.
El Pla Polític: Entenc que hi ha una voluntat de l’autor d’exorcitzar els fets de la guerra d’Algèria, poc parlats i analitzats a França. El paper de l’exèrcit, el presumpte cop d’estat propiciat per l’OAS i el general Salan, la repressió, l’arribada del “pieds noirs”… Potser cal desenterrar els fantasmes per eliminar-lo i em sembla que el llibre de Bezsonoff hi ajuda.
El Pla moral. La violència i els límits del mal. La tortura i el terrorisme com estratègia de l’estat per combatre un altre terrorisme, el d’alliberament nacional . Els límits de l’amor i el sentiment contradictori que pot causar enamorar-se de l’enemic i les conseqüències que pot tenir a nivell personal i també en els afers col·lectius. La contradicció entre els drets i el sentiment de conquesta i pertinença.
I en el Pla narratiu, una aparent simplicitat que compta amb la presència de personatges secundaris en absolut superflus, sinó al contrari amb una profunditat psicològica notable el paper de col·lectius com els intel·lectuals davant el problema d’Algèria,. El llenguatge farcit de modismes propis del català del nord i sempre tot carregat amb una ironia que en alguns moments esdevé sarcasme…”
En definitiva relectura d’un bon llibre – per mi- i compartir-ho amb
un grup dinàmic i amb una excel·lent conductora com la Mercè Foradada.
Una tarda agradable