E-notícies, 12/07/20120
Durant molts anys, vaig pensar que la meua lletjor em protegia de la temptació. Anava equivocat. Una alumna meua em vingué a veure demanant-me:
—Li agradaria tenir una aventura amb mi?
—I tant ! Ara bé, no sóc en Berlusconi.
—Qui é ?
La bellesa i la ignorància de les minyones actuals és extraordinària. Els minyons tampoc saben gran cosa.
L'any passat, vaig demanar a una classe de comentar ' A une passante ' un dels millors poemes de Baudelaire. Recordi un comentari d'aquest vers ' Agile et noble avec sa jambe de statue. ' (àgil i noble amb la seua cama d'estàtua)
Un estudiant dictaminà ' l'auteur est bizarre. Il s'intéresse aux femmes qui portent des protèzes. ' (sic) Com voleu estudiar la literatura amb gent tan allunyada de la poesia?
La història tampoc no és el seu fort. Un col·lega em va mostrar una còpia sobre la guerra d'Algèria. El candidat escrivia ' En 1957, Guy Mollet envoie le comte Ingent en Algérie ' Ja sé que to això és contingent.
La setmana passada, vaig demanar a una candidata, que m'explicava el pròleg de l'' Antigone ' d'Anouilh, les dates de l'ocupació alemanya a França. Silenci.
—Senyoreta, quan va començar la segona guerra mundial?
—1914.
—La segona.
—1939.
Em va situar el desastre militar francès el 1942 i vaig descobrir que mai no havia sentit a parlar ni del mariscal Pétain ni del general De Gaulle.
Sic transit gloria mundi.