VEF Blog

La guerra de les roses marcides

                                                  E-notícies, 16/07/2012

Fa pocs dies, els francesos, estupefactes, van presenciar una guerra entre dues dones molt properes al nou president de la república.

Ségolène Royal, mare de quatre fills de François Hollande i companya seua durant 25 anys, fou la madona dels sondejos. Li deien la Zapatera. Sembla que hagi conegut el mateix destí que el seu mentor. Malgrat la seua impreparació manifesta per l'elecció presidencial del 2007, les seues faltes de francès, el seu mal coneixement del funcionament de l'estat (francament sorprenent per una antiga estudiant de l'Ecole Nationale l'Administration), la seua mediocritat intel·lectuaol, va obtenir 47 % dels vots.

Mai la Ségolène no va acceptar la seua derrota contra Sarkozy i mai no va entendre que ella era només una criatura dels sondejos. Cinc anys més tard, els electors socialistes, escaldats, van ser només 7% a confiar en ella. La nit de la derrota, la Ségolène va plorar davant de les càmeres. Una escena realment grotesca.

Els socialistes havien designat com a candidat el seu antic company que l'ha deixat per Valérie Triweiler, periodista a la revista Paris Match. Va haver de patir, per tant, una doble humiliació, política i personal alhora.

Durant tota la campanya del 2012, la Ségolène va donar suport al seu ex sense amagar la seua intenció d'esdevenir presidenta de la cambra dels diputats. En lloc de presentar-se al seu feu, va obtenir del partit la investidura a La Rochelle, ciutat més important que la seua. El dissident socialista Falorni (sic) no va acceptar de retirar-se i els socialistes es van retrobar amb dos candidats. Malgrat que la Ségolène li va passar davant de poc a la primera volta, Falorni no es va acovardir i va sortir guanyador a la segona volta.

Ara comença el vodevil. Valérie Triweiler, l'actual amant presidencial, va enviar un twit de solidaritat amb Falorni, el qual va obtenir 10% de més que la Ségolène gràcies als vots de la dreta. La Ségolène, plorant de ràbia, ha parlat de traïció. Sembla oblidar que, sense una part significativa dels vots del Front National, Hollande mai no hauria estat elegit. Pel que fa a l'amant del president, ara li diuen Tweetweiler.

Malgrat aquest reguitzell de disgustos, la Ségolène no renuncia al seu destí nacional. Coneix massa secrets, massa detalls íntims sobre el president per acceptar de jubilar-se.