VEF Blog

Els ulls de les noies

E-notícies, 5/07/2012

  Fa uns quants anys, l'Agathe, una alumna meua, bella com una rosa en els poemes de Ronsard, em vingué a trobar a la fi d'una classe.

—M'han dit que vostè és famós.

—Mademoiselle, si j'étais célèbre, je ne serais pas ici. (Senyoreta, si fos famós, no seria aquí.)

En llegir decepció en els seus bonics ulls blaus, vaig afegir ' Sóc un poc famós. ' Tret dels catalanistes, dels meus coneguts i dels meus antics alumnes, sóc un total desconegut a la Catalunya del Nord. En canvi , al Principat, sense que hagi d'amagar-me amb ulleres de sol, uns quants lectors m'han saludat. Em llegeixen gent tan diversa com perruquers, taxistes, professors. Fins i tot, en Francesc, lector habitual d'aquesta revista, em va saludar l'11 de setembre de l'any passat en una parada davant de l'arc de triomf de Barcelona. Li dic ' bon dia ' si llegeix aquestes ratlles.

Estic molt agraït amb els meus lectors, els feliciti per llur bon gust literari i els animi a comprar molts llibres meus a llurs amics. Així podré passar vacances boniques i acumular vivències per un nou llibre.

Bromes a part, és curiós com certa gent, perquè t'han vist per televisió o han llegit quelcom teu, es pensen que formes part de llur món. Un dissabte al matí, estava esmorzant al meu pati quan va sorgir un home, amb un cotxe matriculat a Tarragona. Em va tutejar d'entrada sense conèixer, seguint el costum espanyol. Venia a veure'm sense avisar. Jo portava pijama, amb la panxa fora, la cara encara no afaitada, els ulls lleganyosos. I al paio el va sorprendre la fredor de la meua recepció.

En la meua vida, m'he trobat pel carrer amb gent realment famosa. El president Mitterrand durant el servei militar, el cantant Enrico Macias a l'avió, el ministre François Léotard al tren, el còmic Jean Amadou a la Gare de Lyon, Gérard Depardieu per un carrer de Niça. Sempre els vaig saludar amb un somriure i me'n vaig anar. Com ho diu la Marina, una amiga meua de Moscou, aviat aquestes qüestions de fama no tindran cap importància davant de l'eternitat.