VEF Blog

La victòria d'Espanya

                           E-notícies, 8/07/2012

Que no em vinguin amb camàndules! L'esport depén de la política i vice versa. Hem de recordar els Jocs Olímpics de Berlín i els de Moscou sense parlar de la Copa del Món de futbol a l'Argentina el 1978?

Entenc que tants espanyols s'hagin alegrat de la nova victòria de llur brillant selecció, una de les millors de la història del futbol. Ara, em desplau que aquests èxits merescuts amaguin la realitat. El futbol espanyol deu molt al futbol català. Què seria de la selecció espanyola sense els seus jugadors catalans? Per tant m'han ferit els comentaris anticatalans de la Xarxa i del Twitter quan els jugadors catalans van ensenyar la senyera a l'estadi.

Els espanyols no volen admetre que l'estat espanyol no és pas un estat nacional com Alemanya o Itàlia. A l'estat espanyol hi conviuen (malament) quatre nacionalitats: l'espanyola, la catalana, la basca i la gallega. Agradi o no, és així. Els espanyols troben normal que tants conciutadans seus desitgin la derrota de la selecció estatal? No els preocupen les xiulades basco catalanes de la final de la Copa del Rei?

Al Regne Unit, hi viuen anglesos, escocesos, gal·lesos, irlandesos. Cada nacionalitat hi té una selecció diferent de rugbi i de futbol. I no passa res. Catalunya i el País Basc encara no existeixen en el concert de les nacions. Potser els resultats de la selecció espanyola, no lluirien tant, però Espanya s'engrandiria si atorgués la independència als catalans i als bascos. Espanya tindria dos estats veïns germans on la seua influència cultural i sentimental es faria sentir. Crec que, a la llarga, en sortiria guanyadora. Seria una victòria moral.