El frente ruso
Jean-Claude Lalumière
traducció castellana de Paula Cifuentes
Libros del Asteroide
El Periódico de Catalunya, 18/05/2011
L'atzar és curiós. La setmana passada vaig rellegir l'amirable El soldado olvidado de Guy Sajer, potser el millor llibre sobre el front de l'est. Ara mateix acabo de llegir El frente ruso de Jean-Claude Lalumière. Malgrat el seu títol, aquesta novel·la no té res a veure amb el front de l'est. Un jove funcionari francès aprova les oposicions del ministeri d'Afer Estrangers. A causa del maletí massa provincial que li ha regalat la seva mare, l'ostracitzen. En lloc de treballar al prestigiós Quai d'Orsay o a les dependències de la Place des Invalides, l'engeguen a un annex al fons del XIII districte, anomenat cruelment ' le front de l'est.' Ja se sap que, a partir del 1943, els militars alemanys manifestaven poques presses per combatre a Rússia. Lalumière no ens amaga res de les tares de l'administració francesa. Al nord del Pirineu, la crítica de la burocràcia és una tradició, un petit gènere literari des de Messieurs les ronds-de-cuir de Georges Courteline fins a Les nouveaux ronds-de-cuir del novel·lista cors d'expressió francesa Gabriel-Xavier Culioli. La novel·la, simpàtica i agradable de Lalumière, no renova pas el gènere. Amb una amargor discreta i un humor constant, l'autor, sense caure mai en l'agressivitat estèril, ens retrata una de les nombroses ramificacions de l'administració. El director del servei, un boig manifest, viu en un clima de conspiració bèl·lica. Encara no l'han informat que la guerra freda s'ha acabat...L'autor plagia escenes del patrimoni literari francès com el començament de Du côté chez Swann. El seu humor deliciós aireja el relat que podria ser auster. Al començament del llibre, el nen, enamorat de la revista Geo ' creía que el mundo se resumía en la treintena de paisajes descritos en esos cinco ejemplares. ' (p.14) Si el lector vol passar una estona agradable al tren o a casa d'uns amics a la Cerdanya, li recomano aquesta obra lleugera i sense pretensió. Si, en canvi, no vol perdre temps amb futilitats, que escrigui a l'excel·lent editorial reclamant urgentment la traducció immediata d'obres mestres desconegudes a Espanya com Les deux étendards de Lucien Rebatet, Les horreurs de l'amour de Jean Dutourd o Diane Lanster de Wolfromm! La llista es podria allargassar...Mentrestant, el lector que estima la literatura podrà pacientar llegint una obra de Tolstoi. Sempre paga la pena.