VEF Blog

Indignació

                       E-notícies, 31/05/2011

Com més va, més em repugnen els polítics francesos. Durant molts anys, he cregut que la diferència entre la dreta i l'esquerra procedia d'una visió diferent de la vida. Una persona d'esquerra, deixebla de Jean-Jacques Rousseau i dels filòsofs del segle XVIII, es pensa que millorant la societat es pot millorar l'home. Una persona de dreta, pessimista, creu com Plaute que ' Homo homini lupus est ' i que sempre serà així mentre sobrevisqui la humanitat.

Sovint repeteixi als meus amics una definició meua sobre aquesta qüestió. Un polític de dreta t'agredirà a la cantonada, et robarà la cartera i se n'anirà corrents pels carrers. Un polític d'esquerra (potser caldria anomenar-la l'altra dreta) t'agredirà a la cantonada, et robarà la cartera i et donarà una lliçó de moral...Fa quatre anys que la premsa francesa critica els amics multimilionaris del president de la república, el seu gust immoderat pel luxe —el famós bling bling— i la vida privada de Silvio Berlusconi...L'aspecte positiu de l'afer Strauss-Kahn és de cumular tots aquests tòpics en una sola persona, l'antic favorit a la candidatura socialista. Aquest representant de la ' gauche divine ' (ara en diuen més aviat ' la gauche caviar ' ) tenia la pretensió de representar les classes populars, els treballadors ? Quina una ! Un cop més, recordi la frase cruel de Henry de Montherlant a «  La reine morte. '  «  En prison, en prison pour médiocrité ' ( a la presó, a la presó per mediocritat )