Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
L'enciclopèdia del tedi
Ressenya publicada al Temps, n° 1337, 26/01/2010
Per què tot és una merda ?
Antoni Ferrando
Ara Llibres, 2009
Una nit de l’agost passat, dormia sol en la cambra d’un hotel tètric de Molig, al Conflent. Em sentia trist. D’esma, vaig començar a llegir Per què tot és una merda ? d’Antoni Ferrando que un amic m’acabava de regalar. Aquest llibre es mereix millor que aquest títol provocador, inútilment groller. Si hagués de definir-lo, el presentaria com l’enciclopèdia del tedi, el diccionari de la mediocritat contemporània. Un per un, l’autor desmunta amb una jubilació amarga tots els articles del credo del políticament correcte.
Ės l’obra d’un autèntic escriptor amb fórmules molt profundes com ‘No existeix, l’enveja sana. ‘ (pàg 78) Del catalanisme en proposa la definició següent ‘ En principi és una expansió poètica i excursionista. ‘ (pàg. 31) Dels Països Catalans diu ‘ Som una noció.’ (pàg 147)Cada pàgina obre un debat. ‘ En castellà es diu " Gerona " i " Lérida ", i naturalment " Cataluña " Els catalanistes que continuen sense entendre-ho, i voldrien fer dir als espanyols " Girona " i " Lleida ", causen un dany objectiu a la causa catalana perquè contribueixen al fet que la part idiota del catalanisme, que són ells, sigui presa pel tot. ‘ (pàg.33, 34)
Tot queda clar, fa ? Ferrando desgrana aforismes a la Sacha Guitry que semblen provocacions per culpa de la imbecil·litat actual. ‘ Cervesa sense alcohol. Si no té alcohol, no és cervesa. ‘ (pàg. 35) Poques vegades m’he trobat amb un llibre tan honest intel·lectualment. Canta les veritats a tothom. Dels polítics del PP als socialistes passant pels catalanistes i els marxistes. Ridiculitza tots els esnobismes, totes les modes grotesques. La mania d’aprendre un anglès de bar. ‘ No hi ha ningú que compti la gent que gasta diners i energies a aprendre anglès i no en sabrà mai prou, o no el farà servir mai. ‘ (pàg 18 ). Tampoc oblida els llibres d’autoajuda, el projecte Erasmus —‘ turisme sexual per a universitaris de classe mitjana, cofinançat per la Unió Europea. ‘ (pàg 78)— els escriptors catalans lamentant la poca promoció del llibre, els cans i els seus amos, el tabaquisme. Denuncia totes les manies contemporànies amb un humor acerat, el riure desenganyat d’en Bogart a les seues millors pel·lícules.
Fins i tot la diada de Sant Jordi no se salva de la matança. ‘ Celebrar el dia del llibre consolida la posició de la catalana entre les societats incultes. Amb un dia a l’any ens agrada creure que " hem complert " ‘ ( pàg. 62)
Aquest llibre, irritant i discutible, superficial i profund, és un atot contra la desesperança. Si mai sentiu que el descoratjament us venç, llegiu-lo a poc a poc i passareu una estona amarga i divertida. Com la vida mateixa. A la manera de Clément Marot que escrivia al rei Francesc I de França perquè el deslliuressin de la presó.
‘ Le pauvre esprit qui lamente et soupireEt en pleurant tâche à vous faire rire…’ (el pobre esperit que lamenta i sospira / i plorant mira d’enriolar-vos.)
Commentaires
Venen ganes de llegir-lo de debò. El que dic, estarem d'acord en tot o no però sembla que aquest no va obsedit per fer amics i prefereix pensar per si mateix. Els amics que farà seran de veritat. A veure.
Gràcies per la ressenya.