VEF Blog

JDB Una educació francesa és un diccionari Bezsonoff on hi tot el que vulgueu saber i no us atreviríeu a preguntar . Estic sorprès : et paguen per parlar de tu. És al contrari d’anar al psiquiatre, on tu dius la veritat i has de pagar . Aquí dius mentides i et paguen. És fantàstic.

AC Però se suposa que aquí dius menys mentides que a les novel·les.

JDB No, ho dic de bona fe. A tot arreu dic la veritat menys en un capítol.

AC Aquí ens expliques els teus anys d’infantesa. En què has canviat des d’aleshores ?

JDB No puc dir que m’hagi engreixat perquè a la foto de la portada ja estic grassonet. Ara necessito més les dones que abans, per necessitats biològiques i sentimentals. Quan ets petit, la dona és un oceà desconegut. Ara no jugo a les mateixes coses, encara que mantinc l’aficció pel Monopoly.

AC Guanyaves?

JDB Sí, perquè amb el meu amic fèiem trampes. En Jean Desbrousses tenia la banca i me’n donava 50.000 . Si no podem fer trampes amb els amics, amb qui podem fer trampes ?

AC I encara, en fas de trampes ?

JDB No, ara hi ha gendarmes i policies.

AC Què has mantingut d’aquell temps d’infantesa ?

JDB El gust pel joc i la capacitat de meravellar-me, una certa candor. Em poden prendre el pèl perfectament perquè d’una manera espontània em crec la gent. Totes les meues ‘nòvies’ m’han dit que era un nen, en el sentit positiu i en el negatiu. I m’agrada molt barallar-me, tot i que no em barallo tant com abans. En això sí que he canviat. Com deien els meus avis ‘ Fes-te fi que tothom n’és.’

AC En el llibre es detecta un to nostàlgic respecte a la infantesa.

JDB Sí que ho és molt. Jo sóc el que es diu en francès un ‘passéiste’, és a dir una persona que viu en el passat. Tot el d’abans em sembla superior al món actual.

AC Diuen que la infantesa és la pàtria de l’escriptor.

JDB M’agrada més la versió de Saint-Exupéry que poso en el llibre. ‘ Jo sóc de la meva infància com d’un país.’

AC Aquest llibre t’ha ajudat a conèixe’t una mica més a tu mateix?

JDB Un aspecte de mi sí que ha quedat enllestit, però ara estic fent Un país de butxaca on explico la meua relació amb la cultura catalana i com un tal Bezsonoff s’ha convertit en escriptor català. Hi surt la meua Barcelona de fa vint anys. També en tinc un altre al calaix que és la guerra d’Algèria, potser estic fent un totxo, i un altre que serà material per al futur perquè quan jo no tingui forces per escriure el trauré i així diran ‘ Què juvenil que es conserva en Bezsonoff ! ‘ Amb tot això en tinc per a vuit anys de vacances.

AC Però, pots fer-ne ? Pots deixar d’escriure?

JDB No, perquè continuo sent un puto desgraciat. Encara em cal molta feina per ser feliç.

AC Quins avantatges té escriure d’un poblet aïllat com Nils?

JDB Visc en una illa fins a l’extrem que ara em costa trobar L’AVUI, fins i tot si m’acosto a Perpinyà. Aquest és un dels drames de la meua vida. Ara bé : està bé perquè em permet relativitzar. Si la notícia és dolenta, puc dir que, tot i així, el món ha continuat.

AC Mantenir-se allunyat del soroll també et dóna la pau necessària a l’escriptor.

JDB Sí, hi estic molt tranquil i venir aquí és extraordinari perquè em trobo amb la vida cultural. Admiro molts els que teniu obra literària a Barcelona perquè cal tenir molta bona voluntat. A casa meua no hi ha temptacions. Per no matar-te, has d‘escriure. L’únic divertiment que et toca és jugar amb els gats i sentir les granotes. L’ideal és tenir una petita fortuna i anar escrivint, com en Proust.

AC No fotis! Déu n’hi do com es torturava!

JDB Sí, va tenir una vida de merda. Va trobar el seu camí tard. Tot el que feia al principi eren experiments fins a la Recherche, però Balzac i Flaubert també van tenir una vida fotuda i això fa que hi ha moments que és molt pesat perquè pixa tinta. Flaubert és un condemnat al tinter perpetu. Té una concepció tan elevada del seu art que es llegia en veu alta.

AC Bé, això no està malament. Tu no ho fas?

JDB Jo llegeixo per telèfon als amics. És ideal. A mi m’agradaria més ser Proust que Balzac perquè no vull treballar. Vaig agafar una cadira i vaig anar a la carretera però ningú no em va voler i vaig haver de tornar a la feina…

AD No sé i et serveix de consol però aquí les coses van igual. No cal ser rossellonès.

JDB Però jo he vist la desaparició d’una llengua. Abans, al Rosselló, el català era una redundància, ara és un oxímoron.