VEF Blog

Un curs de psicologia nord-catalana

http://desdesants.wordpress.com/2009/05/01/una-educacio-francesa-2009/

    El Bezsonoff de La Guerra dels Cornuts, publica ara un nou llibre que té per protagonista la seva infància. La infància és un territori que dóna molt de joc i que, a sobre, ve de gust aprofundir. Darrerament ho he comprovat amb Nothomb i amb Joan de Déu Prats. És aquest, però, un recull de diferents episodis fets en forma de lliuraments i que han estat anteriorment publicats a l’Avenç. A qui li agradi l’estil periodístic de frase breu, l’evocació nostàlgica i gaudeixi del contrast dialectal del parlar rossellonès, gaudirà amb aquesta obra. El que l’autor fa és passejar-nos per la seva infància. Una infància amanida de paisatges diferents, contrastos culturals i lingüístics. Una infància dominada pel divorci dels pares i l’aparentment enciclopèdica i erudita educació republicana.

Tanmateix, ben aviat es mostra l’estimació ambivalent de Bezsonoff per aquest període. Capítols com El català, França, el francès; Petáin i De Gaulle i la política, ens deixen veure el gir identitari de l’autor (un gir que es vincularà definitivament amb la seva infància a Nils, a casa dels avis) i l’animadversió esdevinguda odi contra l’uniformisme republicà francès. Un exercici que, per altra banda, ja vam veure en el llibre de Joan-Lluís Lluís, en la seva Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos. Bezsonoff, tanmateix, en capítols com La dolçor de viure, La khagne; o De libris, ens mostra potser de manera paradoxal la riquesa d’aquesta educació literària i el seu deute envers el sistema educatiu francès.

Per al lector que, com jo, cerqui fer-se una idea cabal de què és el món literari i cultural nord-català; li direm que aquest, a la vista del que deixa veure l’autor, no existeix. La tasca literària de Bezsonoff és la de l’entomòleg o millor l’arqueòleg que troba tresors on ja no hi resta res. El seu és un retrat tan realista com desesperançat. Un retrat fet per un lletraferit, idealista i de prodigiosa memòria, però amb un paisatge desert que convida a pensar en l’amor del medievalista que busca en els seus orígens la seva petita pàtria. Un relat honest, a voltes interessant i curiós, que deixa algunes perles de veritable interès. No t’anima, però. No era aquest el propòsit de l’autor.

Valoració: un curs de psicologia nacionalista nord-catalana

6/10