VEF Blog

El tresor al fons del riu

Frederic Mistral

Lou pouèmo dóu Rose

Introducció de Céline Magrini-Romagnolli

Editorial A l'asard Bautezar, Montfaucon

maig del 2015

Bernard Grasset, un dels millors editors francesos del segle XX, en descobrir que Raymond Radiguet, l'autor de Le diable au corps, només tenia disset anys, li digué : ' Prodigieux, mon petit! '

Comparteixi l'entusiasme arran de les manifestacions de genis precoços com Wolfang Amadeus Mozart o Johann Strauss fill que, a l'edat de sis anys, va escriure el seu primer vals. (Com m'agradaria que el molt vals fos femení. ' Valsa ' és més bonic que vals, no trobeu?) El geni que es manté a través de la boira dels anys com Giuseppe Verdi o Lev Nikolaevitx Tolstoi potser és encara més emocionant. No sé si admiri més el jove Frederic Mistral que, a vint-i-quatre anys, va decidir que salvaria la seua llengua, reconstruiria el seu país bo i redactant Mireia o el vell poeta, mag melangiós. La petita i excel·lent editorial A l'asard Bautezar acaba de reeditar l'obra mestra de Mistral — Lou pouèmo dóu Rose (El poema del Roine). A Occitània com a Catalunya està germinant tota una generació de petites editorials que fan la feina que les editorials històriques ja no gosen fer. A l'asard Bautezar o l'editorial Libres de l'aucèu recuperen el patrimoni negligit. Llegiu les cartes del marquès de Sade en provençal. Una lectura deliciosa, de debò. A casa nostra, podríem citar Adesiara o les edicions Sidillà.

Com envegi els lectors que descobriran El poema del Roine amb el pròleg de la professora Céline Magrini-Romagnolli que resumeix els coneixements actuals sobre la darrera epopeia del mestre! Hi seguireu el trajecte del Caburle, un vaixell que surt de Lió per baixar a la fira de Bellcaire. Amb una llengua, meravellosament vocàlica, un vers lliure que corre al mateix ritme que el Roine d'antany, imperial, inquietant i dolç. Mistral desenrotlla unn portolà màgic per evocar un món a l'agonia. Els personatges són entranyables. Mestre Apian, renegaire tan simpàtic,no es resigna a la desparició del seu univers. No oblidareu els dos enamorats, l'Anglora i en Guillem, príncep d'Aurenja vingut per reconquerir les seues terres i reapropriar-se llur llengua. '' E vòu s'aprene aquelo parladuro / Ounte Bierris de Roumans bresihavo / Soun teta-dous lesbian, la lengo alègro / Ounte cantè la Coumtesso de Dìo. '' ( I vol aprendre aquesta parla / en què Beatriu de Romans bressolava / la seua dolçor lèsbica, la llengua alegre / en què cantà la Comtessa de Dia. '' )

La descripció d'Avinyó, les llegendes, la fira de Bellcaire. Tota una humanitat reviu. La qualitat del paper, les reproduccions dels quadres de William Daniel i Joseph Bonaventure Laurens, els deliciosos esbossos d'Albert Robida augmenten el plaer de la lectura. Per fi l'obra mestra de Mistral ,en una edició accessible, té l'escriny que es mereix.

Charles Maurras a la seua biografia de Mistral (molt inferior a la de Marius André, La vie harmonieuse de Mistral) conta un episodi emocionant de la gènesi de Lou pouèmo dóu Rose.

Mentre Mistral es documentava recollint dels vells les expressions dels antics oficis de la vall del Roine, va pervenir al casot d'un vell mariner en els confins d'Occitània. El vell va acollir-lo. ' Mestre, us esperava. ' Durant alguns dies li va confiar tota la seua memòria, tot el lèxic, tots els girs, totes les particularitats de l'antic ofici. De retorn a Malhana, Mistral va escriure-li una lletra d'agraïment. La Posta va tornar-la comunicant que el seu corresponsal acabava de morir.