VEF Blog

I si parléssim d'altres coses

Durant els meus nou anys d'estudi de llatí, vaig descobrir que, entre totes les traduccions franceses de Les Búcoliques de Virgili —de la de mossèn Desgranges, Delille, Victor Hugo, passant per Paul Valéry— la millor és sens dubte la de Marcel Pagnol. Una meravella. En citaré un fragment amb els versos originals del cisne de Màntua.

' Hic tamen hanc mecum poteras requiescere noctem 

  fronde super uiridi. Sunt nobis mitia poma,

 castaneae molles et pressi copia lactis; 

 et iam summa procul uillarum culmina fumant, 

maioresque cadunt altis de montibus umbrae. '

' Pourtant, pour cette nuit, tu peux encore t'étendre

 Sur un lit de feuillage auprès de ton ami...

 J'ai des fruits savoureux et des châtaignes tendres, 

 Et des fromages blancs pressés dans un tamis...

Déjà, dans le lointain, contre le ciel plus sombre, 

Le toît du villageois fume au bout de son champ, 

 Et des sommets rocheux que rougit le couchant, 

 Grandissante, s'allonge une montagne d'ombre. '

A més d'aquesta traducció admirable, la lectura del pròleg i de les notes de Marcel Pagnol m'ha apassionat. Amb el seu humor provençal tan fi, Pagnol explica com es va trobar en un vagó-restautant amb un viticultor que li va criticar uns quants punts de la seva versió.

L'endemà, el mestre va rebre una carta d'un industrial amb les mateixes observacions. Pagnol va consultar Jérôme Carcopino, ' príncep dels llatinistes' que va donar la raó als contradictors de Pagnol. Sense cap vergonya, Pagnol va corregir l'error encantat de saber que encara quedaven a França un nombre important de persones que, plegant del seu despatx, sortint d'un tribunal o d'alguna vinya, llegien Virgili aperto libro. Marcel Pagnol ens va deixar el 1974. Quasi quaranta anys després, me demani qui a França o a Catalunya seria capaç d'esmenar les faltes de Pagnol...D'això se'n diu el progrés...