posté le 27-06-2023 à 18:46:43
Vida Privada
D’ençà que he perdut quasi totes les iŀlusions sobre l’alliberament nacional, em consolo llegint els clàssics catalans. Trenta-cinc anys després, he rellegit Vida privadad en l’edició de Narcís Garolera. La noveŀla em va semblar paradoxal, avorridota i apassionant a l’encop.
Sagarra té una llengua meravellosa, ironia, inteŀligència, però no és ni Balzac ni Clarín. Juraria que va escriure el llibre sense pla previ, seguint la inspiració tal com rajava.
Els sarcasmes ens allunyen dels personatges que per tant poden semblar caricaturescos.
Ara, els diàlegs enlluernadors, divertits i cínics palesen la seva soltesa teatral. L’escena entre don Tomàs i en Frederic de Lloberola és antològica
L’edició del professor Garolera reprodueix fidelment la riquesa lingüística de l’autor. Com Joan Oliver, director literari de Proa, va gosar desfigurar-li la llengua i reescriure-li la noveŀla per dir-ho així perquè considerava que Sagarra « escrivia malament » ?
Mentre he llegit el llibre, he anotat el text. Si recordo bé, tinc predecessors iŀlustres.
Perdoneu la banalitat, però estic convençut que si Sagarra hagués nascut anglès o francès, seria conegut arreu del món. La seva llengua esplèndida suporta malament l’exportació com fruites delicades.