VEF Blog

Des de Vilanova

Frederic Llopart, Vilanova digital

 http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=37743

Joan Daniel Bezsonoff té una sèrie de novel•les ambientades en les guerres colonials franceses , novel•les perfectament documentades i amb una notable recreació dels moments històrics ens que es centren les seves narracions. El personatge del comandant Daniel Valls, un militar heterodox, culte i amb preocupacions socials ens presenta i apropa a la guerra d’ Indotxina amb Les Rambles de Saigon, el trobem també a la guerra d’Algèria , amb la Presonera d’Alger i en aquesta nova novel•la La malenconia del oficials en que el protagonista Daniel Valls s’ocupa d’algunes missions d’intel•ligència i contraespionatge . També ha situat novel•les en altres escenaris de conflicte com Les amnèsies de deu durant la segona guerra mundial i en la primera guerra mundial hi trobem la trama de La guerra del cornuts.

Bezsonoff ha publicat també uns seguit de llibres en que la memòria personal està present com fil discursiu, explora els seus antecedents russos en els Taxistes de Tsar , segueix amb la seva infantesa en un País de butxaca, la seva adolescència en Una educació francesa llibre que va ser Guanyador del Premi Lletra d'Or i en aquest darrer llibre Les meves Universitats s’endinsa en la seva formació i les seves vivències en els cursos preparatoris per entra a l’Escola Normal Superior .

La malencolia dels oficials és un interessant retorn de l’autor a la novel•la, després d’un seguit de llibres de caràcter biogràfic, de contrast de situacions i de recordatori de la seva infantesa.
Retrobem els ambient d’Alger, ara ja però en plena guerra d’alliberament i com molts militars es senten traïts per les polítiques de De Gaulle.

Com sempre amb una documentada i acurada exposició dels marc a on succeeix l’acció ens situem al bell mig d’una Algèria convulsionada amb les batalles cruentes i cruels entre els membres del FNLA i l’exèrcit francès en una batalla que en el fons no deixa de ser una batalla no entesa per bona part de la societat francesa que segurament ja està al límit de la seva paciència desprès del degoteig de mort en la guerra d’Indotxina.

Es recupera el comandant Valls, militar poc convencional que està durant un temps a Alger , viu amb les rècords de la seva anterior estada i al front d’una guarnició entra de ple en les batalles. Es trasllada a París i entra a formar part dels serveis d’informació i aquí es desenvolupa una nova acció en que el comandant es veu abocat a una batalla molt més silenciosa i molt concreta , però també per embrutar-se les mans. Una situació en que el protagonista es moure entre l‘amor i el terror vinculat a la guerra. El món de l’espionatge a una Europa que comença a viure un cert terrorisme fruit de les seves actuacions colonials.

Acció a dojo, reflexió de les situacions colonials i els sentiments contradictoris del francesos davant la independència d’Algèria.

En definitiva una bona novel•la, entretinguda i que, més enllà de la narració amena i carregada d’acció, hi ha un substrat de reflexió a l’entorn d’un dels passatges més obscurs de la història contemporània de França que encara no ha vit prou la llum, s’ha debatut poc i a la societat encara no ho ha assumit amb les lògiques contradiccions que comporten aquest esdeveniments històrics.

És també una novel•la carregada de sensacions amb unes al•lusions molt ben definides als paisatges, als olors , als colors d’Algèria.


Les Meues universitats és la continuació natural del seus episodis memorialístics. Aquí trobem un Bezsonoff en plena preparació per accedir a l ‘Escola Normal Superior . En el llibre es descriu la vida dels estudiants al principi de la primera dècada dels vuitanta quan just començaven a desenvolupar-se canvis en els sistema educatiu fiancés però encara s’estudiava el grec i el llatí i la preparació per entrar a les escoles d’educació gairebé elitista de França eren un autèntic calvari per aquells estudiants que hi optaven.

Els seus companys, els seus professors, els primers amors d’estudiant i també els primers fracassos, les preferències lectores i musicals, els primers viatges fora del seu país.. En definitiva amb un llenguatge atractiu i amb les girs rossellonesos ens va desxifrant una vida d’estudiant que podria semblar, en principi, avorrida però carregada de sensacions, sentiments, vivència, i il•lusions.

Bezsonoff justifica en unes paraules pronunciades en la presentació del llibre a Barcelona , no sense una certa ironia la seva nova incursió en aquestes “memòries” de la seva universitat :”la meva vida no té gaire interès" però com que "durant anys he escrit novel•les de guerra i ningú no em feia cas ara he decidit d'escriure sobre la meva vida".

Que no s’aturi, un plaer llegir-lo