VEF Blog

La javanesa 3

No sé exactament quan la vaig veure per primera vegada. En el record més llunyà que conservi d'ella i que es deu remuntar només a l'octubre la veig amb una motxilla tiroliana. Aquell dia m'havia fet quitllar com una mala cosa. Al cap d'uns quants dies o potser el mateix jorn, vaig dinar amb ella. Estava sola a una taula, al mig de la cantina.

—Oi que no us fa nosa si mengi amb vós?

—No.

Vaig tractar-la de vós mes, a la segona trobada, que no recordi tampoc quan tingué lloc, ja la tutejava. Ara recerqui desesperadament les causes del meu fracàs. No sé a partir de quan situar-lo. Des de l'inici? Abans que me n'enamorés, jo anava com un rodamón amb sabates foradades sense cap de la meua persona. El pare va tenir vergonya i me va donar un parell seu. Portava vestits que ni haurien volgut els drapaires de mossèn Pierre. La primera visió que ella tingué de mi fou aquella: un 'clochard' pedant...Després era massa tard.

El tren va ple de sorges, amb la flaire tradicional de les casernes i els ulls buits. A Perrache trobi de seguit el metro i m'arribi aviat a la plaça Bellecour, d'on arrenca la Rue de la République. No sé com vaig gosar proposar-li l'encontre.

continuarà...