VEF Blog

La javanesa 9

Quina hora és? No puc seure si vull albirar la plaça Bellecour d'on arribarà. Davant meu dues minyones la fan petar. Molt desitjables malgrat tanta imbecil·litat! Tot en elles sua la vulgaritat, la baixesa del pensament, l'absència d'ideal. Quina hora és? Les dues i cinc. Només. Si ja fa un segle que t'estic esperant, aimia. Segur que no vindrà. Ja ho sabia jo. De totes maneres, Déu no existeix i, si viu, és un malparit. Per què m'ha encolomat aquesta malaltia? Què li he fet? No sap que, si me correspongués, esdevindria un home com cal, un cristià autèntic, gairebé un sant. Estimaria el meu proïsme; miraria de fer el bé vora meu; m'agradaria la vida...Les dues bledes encara xerrotegen. Què deuen pensar de mi? Què fot el mico aquest? Què s'ha cregut?

Són les cinc. No ha vingut. Me'n vaig lentament cap a Perrache. Per què me va dir divendres ' no sé si me podré alliberar.' Té obligacions? I si anava a casa dels seus pares? Què faig? Baixi o me quedi al tren?

Aquesta tarda hauria de pujar a un dels teatres romans de Lió, però ella té un claustre a les quatre i, per res del món, no voldria privar-me de veure-la. No va venir dissabte i vull saber per què. A la tarda només hi ha un cotxe de línia a la Part Dieu. L'està esperant amb mi un tinent d'artilleria. Fóra tan bonic que ella agafés el tren. Mai no li he parlat fora de Bourg-en-Bresse. Mai. L'he vista, és clar, sense que ho sabés. Una velleta només puja amb nosaltres a Sathonay. Què coi fot el xofer? La fa petar amb tots els pagesos.

—Sí mestre. Us portaré vetes pels vostres pollastres...Ja hi pensaré...

Només manca un capellà. Espiï tots els autos i no la veig. La diferència entre el temps subjectiu i el temsp real, quin drama! Pensar que uns imbècils voldrien posar el temps en equació! I ara! Per què no estableixen la composició química de l'amor? Un amalgama de pietat, interés, amistat, agraïment i afecció...Ja sem a Bourg? Corri fins al liceu Lalande. De pas m'ha semblat que m'he ensopegat amb una vella. A la sala de professors no la veig. Deu ser a dalt, a la saleta a costat de la biblioteca, emplenant butlletins. Sí. És magnífica amb el seu jersei, mitges i una faldilla negra. M'havia meditat el que li diria i ella ataca de seguit.

—Hi has anat?

—Sí. Te vaig esperar tres hores, saps...

—Tres hores! Ets boig!

—Llàstima que no hagis vingut. Era força interessant.

Arriba en Jean-Michel B. Al cap d'una estona me demana:

—No te fa nosa si la miri també?

—Avui he tingut la meua dosi de lletjor; és normal que tingui la meua dosi de bellesa.

El capsigrany contrataca cantussejant

L'amour ça rend beau les laids...

S'ha acabat el claustre. Ella surt amb la mare d'un alumne. M'avanci amb un paraigua. Ella, un poc molesta, diu ' el porter.'