Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La javanesa 4
—Què fas alguna cosa especial aquest cap de setmana?
—No.
—Doncs, ens podríem veure a Lió...T'esperaré davant de la FNAC. Que vindràs?
—No ho sé... Potser.
—A les tres? Ja està, de les dues fins a les quatre. Vindràs?
—No ho sé.
—Molt bé...Ets ben bé una dona. En Sacha Guitry deia ' si una dona diu que no, pensa potser, si diu potser pensa sí i si diu que sí no és pas una dama...
Va riure i va dir que Guitry tenia raó.
—Mira que si no véns, no te pagaré pas un cap de setmana a Nova York...En canvi, si véns, t'oferiré tots els discos d'en Sinatra, d'en Dean Martin i fins i tot dels Beattles...
Ja fa mitja hora que vaig carrer amunt i avall. Encara és massa d'hora. Què podria fer? Un carreró me crida. Passi davant d'un sex-shop. Entri. Estic esperant l'estimada i
cerqui una vídeo amb la Candy Samples, la trujassa nord-americana amb càntirs fabulosos. D'esma me trapi en una cabina i allò que havia d'ocórrer ha ocorregut. Tinc vergonya. Me'n vaig.
Ja puc menjar. Té! Una gota! On he deixat el parapluja? Aquell dimarts que plovia tant l'havia esperada al vespre sota el peristili.
—Fa que no tens paraigua?
—Efectivament.
Ella tenia els braços plens de diccionaris anglès-francès. Vaig deixar el paraigua obert i es va mofar de mi gentilment.
—No hi plou gaire aquí.
Va fer servir un gir dialectal ' Il ne pleut pas bien ici. '
Va esclafir una rialla quan vaig demanar-li si havia plogut al liceu Carriat.
—Sí, hi ha un microclima.
—Ja pots riure perquè a Catalunya de cops pedrega en un poble i a un tret d'escopeta no...
Com he pogut pecar, d'una manera tan vil un dia tan important? Ja sé que cal dessacralitzar-la; és una dona qualsevol. Me cal atudar la seua aurèola. Resta una hora. Pugi a la llibreria i fullegi tots els diccionaris. Quan trobaré el temps d'estudiar seriosament el rus? M'he promès de saber la llengua de Lermontov a guisa d'adéu a la meua intel·ligència abans de fer catúfols.
