VEF Blog

Les cantines

Quan era petit, dinava al refectori de l'escola Paul Painlevé de Massy . Es trobava al fons del pati cobert i unia l'escola dels minyons a la de les minyones . Al fons, hi havia una tapisseria amb un ca llebrer irlandès marró i una altra que representava un granader de Napoleó envoltat de dos canons, com a les cartes del Risk, el joc al qual jugàvem amb en Jean-Luc Moreels al seu pis de l'Allée de Pologne.

El primer dia que vaig anar al refectori tenia por que no ens portessin cap plat pel recuit i que me'l calgués menjar regirant el plat.

A l'institut Stanislas de Canes, els dinars eren molt animats. A la cantina, els alumnes conservaven el mateix lloc durant tot l'any. Així vaig arribar a conèixer molt bé els meus comensals.

En Roger es delia per les pel·lícules de terror com Les dents de la mer i dibuixava molt bé.

Es destinava a la carrera de dibuixant de còmics. Vam treballar junts en un projecte sobre la guerra del Pacífic, però no es va concretitzar.

Els altres companys eren en Mercier i un altre el nom del qual no recordi. Alumnes de Quatrième, ja estudiaven una segona llengua viva. Tot el meu deler llavors. Els interrogava sovint sobre els mecanismes de l'alemany com si l'ensenyessin a la facultat. Em contestaven, desganats, empipats per tanta insistència filològica.

L'any de la meua Quatrième em vaig divertir força. Podíem menjar amb qui volíem amb un descontrol total. El senyor Porcedu —àlies Port-Salut, formatge molt conegut a França— ens vigilava durant els àpats amb una eficàcia relativa. Retirava a Crist tal com l'ha llegat la imatgeria saint-sulpicienne. Alt, bru, amb uns ulls blaus extàtics i una barba tímida. En veure'l, entonàvem tots càntics. Ell picava de peus. A vegades, ens custodiava la senyora Spéier, sensual i provocativa. Portava vestits de pantera. Quan passava enmig de les taules, mussitàvem " sexe, sexe, sexe " o ' sex machine.' Afalagada, caminava com si res, culejant encara més. Durant tres anys a la institució Le Lys, vaig dinar al soterrani de l'antiga torre on es trobava la direcció. El cuiner, un moro de Saint-Etienne ajudada per la senyora De Peretti —una corsa esquerpa— ens servia un menjar correcte.

Al liceu Masséna de Niça, el menjar era infecte. A vegades uns llimacs s'esbargien en l'enciam. Les diferents seccions s'insultaven amb crits rituals com ' Agros, puceaux. ' ' Les taupins c'est de la merde.' ' H.E.C épiciers. ' La traducció d'aquest florilegi de l'esperit francès exigiria una nota de tres pàgines. Un tal Sebbar —estudiant en agronomia— es divertia d'allò més gitant crostons de pa dins del notre gerro d'aigua. El vaig avisar que si m'ho feia a mi li buidaria el gerro a la cara. No em va creure. Es va retrobar moll com un àneguet.