VEF Blog

La javanesa 5

Qui és? Sé poca cosa. Van néixer el dimecres 10 de gener del 1960 a Lió. És la segona de quatre filles. La Dominique s'ha casat amb un rodamón que, després d'haver fet el servei militar a Damasc en el marc de la cooperació, ha viscut al Canadà i s'ha establert fa poc a San Carlos de Barriloche, una estació d'esquí de la república argentina. L'altra, la Michelle, té una filla de sis anys, la Isabelle, fillola de la Chantal. Aquesta pallaga té la particularitat d'haver regalat un bonic collar de perles de cultura a la tieta i d'haver sabut llegir i escriure als quatre anys. L'altra, em perdonareu, no recordi com se diu. Christine tal volta. Ho demanaré a la Chantal quan se'n presenti l'avinentesa. Treballa en una caixa de pensions. Un avi seu, que se va morir en arribar al Lionès, era basc. No se sap d'on venia exactament. De llavors ençà la Chantal va repetint tothora que és basca si bé els seus tres altres avis eren francesos de soca-rel. A Irlanda digué a un noi, sorprès pels seus trets asiàtics, aquesta bajanada. I ni sap deu mots d'èuscar. ' Agur ' li deu sonar com 'ikurriña.' Ės com si jo digués que sóc rus...I jo, almenys, porti un cognom d'allà. Tanmateix, dec a aquesta mania alguns dels millors moments passats amb ella. Per exemple la conversa aquesta:

—A quina hora dines? —li havia demanat.

—A dos quarts.

—Jo que te volia donar un manual de conversa basca.

—Que el tens aquí?

—Sí...

—Me'l mostres?

—Te'l donaré si me véns a cercar a dos quarts.

—D'acord.

Fou encantadora quan el fullejava.

—Té —li vaig dir, vençut— te'l deixi ara...

—No...M'has dit a dos quarts...

Com es diu 'no comment' en llengua basca?